divendres, 30 de setembre del 2011

PUNT OMEGA

"No parlo de secrets i decepcions. Em refereixo al fet de ser un mateix. Si ho exposes tot, si poses tots els sentiments al descobert i demanes comprensió, perdràs un element crucial del teu sentit de tu mateix. És vital que sàpigues coses que els altres desconeixen. Tot el que ningú no sap de tu és precisament el que fa que et puguis  conèixer a tu mateix."



"La causa que m'havia dut allà havia començat a esvairse. Era allà i prou, parlant per parlar. Volia perdre la noció d'haver de tornar, a la responsabilitat, als mals de tota la vida, a l'ardor de començar alguna cosa que no portarà enlloc. Quants cops caldrà començar perquè t'adonis de les mentides del teu entusiasme ?"

   DON DELILLO  (Punt Omega) 
Foto: Marcin Sacha

"No hablo de secretos y decepciones. Me refiero al hecho de ser uno mismo. Si lo expones todo, si pones todos los sentimientos al descubierto y pides comprensión, perderás un elemento crucial de tu sentido de ti mismo. Es vital que sepas cosas que los demás desconocen. Todo lo que nadie sabe de ti es precisamente lo que hace que te puedas conocer a ti mismo. "

"La causa que me había llevado allí había empezado a desvanecerse. Era allí sin más, hablando por hablar. Quería perder la noción de tener que volver, a la responsabilidad, los males de toda la vida, el ardor de empezar algo que no lleva a ninguna parte. ¿Cuántas veces habrá que empezar para que te des cuenta de las mentiras de tu entusiasmo? "


dijous, 22 de setembre del 2011

PROEMI


Proemi  Joan Vergés
Crida’m des de molt lluny
si vols que et senti,
que no m’arribi el crit
ni cap nom o paraula
que no es trenqui el silenci
dels boscos de la nit.

Llavors sabré que ets tu
qui em crida
i estarem junts.

- Foto: Valentin Mihailov 
 
 
Llámame desde muy lejos
si quieres que te oiga,
que no me llegue el grito
ni ningún nombre o palabra
que no se rompa el silencio
de los bosques de la noche.

Entonces sabré que eres
quien me llama
y estaremos juntos.
 
 
 

dimarts, 20 de setembre del 2011

HAIKU IX













gairebé, sento la teva veu,
gairebé, respir la teva aroma,
gairebé, podria fer l'amor amb tu.

Norma Jané Knorr - Foto: Massimiliano Uccelletti

Casi, siento tu voz,
Casi, respiro tu aroma,
Casi, podria hacer el amor contigo.

dilluns, 19 de setembre del 2011

HAIKU VIII




M’has encès,
el gel es fon,
em desfaig…

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Me has encendido,
el hielo se derrite,
Me deshago…

EN SILENCI LA MIRAVA



Ell estava allà i en silenci la mirava,
Com més atenta era la seva mirada,
Més bella la trobava, la volia,
el temps que passa, passa
Sense que siguem conscients.

Joan Cujan - Foto: Elena & Vitaly Vasilieva
 

diumenge, 18 de setembre del 2011

HAIKU VII













Volia les teves paraules,
no necessitava res més,
i em vas dir, parlém.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Quería tus palabras,
no necesitaba nada más,
y me dijiste, hablamos.

dissabte, 17 de setembre del 2011

ÉS FA DE NIT



És fa de nit, el cel tan alt com la teva finestra,
amunt, les estrelles i la meva esperança,
la llum de la lluna, reflectida en els teus llavis,
baixa no siguis covarda, vine al meu costat,
o és que creus que el desig pot ésser etern. 


Joan Cujan Foto: Strawberries


HAIKU VI














Veure el teu somriure i la felicitat als teus ulls
Sentir les teves mans i fer-les meves
Besar els teus llavis i contiuar somiant.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Ver tu sonrisa y la felicidad en tus ojos
Sentir tus manos y hacer las mías
Besar tus labios y contiuar soñando.

divendres, 16 de setembre del 2011

HAIKU V














Tres dolces peres,
dues mores els teus mugrons,
es llepa els llavis el meu desig.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Tres dulces peras,
dos moras tus pezones,
se relame mi deseo.

HAIKU IV

Ës un plaer dels sentits libar
En les teves dolces besades
La mel dels teus llavis
...
Joan Cujan - Foto: Strawberries

Es un placer de los sentidos libar
En tus dulces besos
La miel de tus labios

dijous, 15 de setembre del 2011

HAIKU III














No tinc pressa per fer un poema del teu cos,
deixa'm estimar-te,
és tan bonic i sensual.

Laia Salamó - Foto: Female Shapes

No tengo prisa por hacer un poema de tu cuerpo,
déjame amarte,
es tan bonito y sensual.

dimecres, 14 de setembre del 2011

HAIKU II














No conté el seu pudor,
i amb destresa es cobreix,
el rubor que pinta les galtes.

Joan Cujan - Foto: Sascha Huttenhain

No contiene su pudor,
y con destreza se cubre,
el rubor que pinta las mejillas.

HAIKU I

Tanco els ulls,
veig la teva imatge…
del teu cos faig un poema 


Joan Cujan
Foto: Erospainter


Cierro los ojos
veo tu imagen...
de tu cuerpo hago un poema

divendres, 9 de setembre del 2011

Ets tu el meu àngel i el meu dimoni

Sento que de vegades tot perd el sentit per a mi ... hi ha tantes coses, tants matisos que jo no entenc.
Però segueixo aquí ... sense saber que dir, amb els ulls i els braços oberts.
Segueixo aquí, davant teu, sense poder cridar.
Segueixo aquí, un cop més. Esperant potser, el que la realitat portarà ... desitjant potser, el que ni la imaginació fa possible, desitjo continuar tenint-vos a les dues quan la nit vingui a per mi, i no em deixi dormir ... torno a dir, que tot això no sentit per a mi.

Sols ella, tu i jo, tant és de dia o de nit, perquè res d'aquestes coses supèrflues són importants. Només ella i tu, i sobreviure ... sempre sobreviure ...

On ets?, Perquè em vaig cansar de buscar?.
Aquest any et toca a tu ... Segueixo esperant-te per fer-te feliç ...

Ets tu el meu àngel, i el meu dimoni
Ets tu el meu somni i la meva condemna


Joan Cujan


Siento que a veces todo pierde el sentido para mí…hay tantas cosas, tantos matices que yo no entiendo.
Pero sigo aquí… sin saber que decir, con los ojos y los brazos abiertos.
Sigo aquí, ante ti, sin poder gritar.
Sigo aquí, una vez más. Esperando tal vez, lo que la realidad traerá… deseando tal vez, lo que ni la imaginación hace posible, deseo continuar teniendoos a las dos cuando la noche venga a por mí, y no me deje dormir… vuelvo a decir, que todo esto no tiene sentido para mí.

Solos ella, tu y yo, da igual de día o de noche, porque nada de esas cosas superfluas son importantes. Solo ella y tu, y sobrevivir… siempre sobrevivir…

¿Dónde estás?, ¿porque me cansé de buscarte?.
Este año te toca a ti… Sigo esperandote para hacerte feliz…

Eres tú mi ángel, y mi demonio
Eres tú mi sueño y mi condena

Joan Cujan

dimecres, 7 de setembre del 2011

RESULTATS DE MESURAMENT BASATS EN GARANTIR LA QUALITAT

L'assegurament de la qualitat i la analítica van units de forma inexorable.

Per assegurar un alt nivell de qualitat dels resultats de mesura no només és decisiu el tipus de "procés analític" (analítica normalitzada) utilitzat, sinó que és molt més important la cura i atenció que es posa en cada un dels passos de treball i "les mesures implementades per garantir la qualitat". Per això els corresponents "certificats de qualitat" estan sempre disponibles a Internet a l'adreça: wxx. qualitylange.es  També es proporciona ajuda a l'usuari per dur a terme les diferents mesures, amb una àmplia gamma de solucions per a tots aquells dubtes que es presenten durant el procés de desenvolupament del producte.

Joan Cujan - Foto: Nar is Virgilius


RESULTADOS DE MEDICION BASADOS EN GARANTIZAR LA CALIDAD
El aseguramiento de la calidad y la analitica van unidos de forma inexorable.
Para asegurar un alto nivel de calidad de los resultados de medida no solo es decisivo el tipo de “proceso analitico” (analitica normalizada) utilizado; sino que es mucho más importante el cuidado y atención que se pone en cada uno de los pasos de trabajo y “las medidas implementadas para garantizar la calidad”.  Para ello los correspondientes “certificados de calidad” están siempre disponibles en Internet en la dirección:  wxx. qualitylange.es   También se proporciona ayuda al usuario para llevar acabo las distintas medidas, con una amplia gama de soluciones, para todas aquellas dudas que se presentan durante el proceso de desarrollo del producto.

DESPULLAR-SE PER DINS



Si la roba és la nostra pell social, despullar-se per dins és com anar retirant capes que ens ajudaran a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, al apartar la capa del dolor perdem la por a fer-nos mal,  ja que la nostra capa racional ens empeny a una falsa protecció que ens bloqueja impedint que fem el que realment desitgem.La por al dolor no ens permet transmetre moltes vegades les nostres emocions, aquests sentiments que l'ànima envia als altres.
Despullar-se per dins és posar paraules a les emocions que el cor no sap expressar, posar-li colors a les nostres vides grises, és exposar-se a les ires dels intransigents que intenten destruir les nostres il·lusions
Despullar-se per dins és llevar-li cadenes al cos, és renéixer cada dia

Joan Cujan - Foto: Philippe Kerlo

Si la ropa es nuestra piel social, desnudarse por dentro es como ir retirando capas que nos ayudarán a conocernos mejor a nosotros mismos, al apartar la capa del dolor perdemos el miedo a hacernos daño, ya que nuestra capa racional nos empuja a una falsa protección que nos bloquea impidiendo que hagamos lo que realmente deseamos.
El miedo al dolor no nos permite transmitir muchas veces nuestras emociones, esos sentimientos que el alma envía a los demás.
Desnudarse por dentro es poner palabras a las emociones que el corazón no sabe expresar, ponerle colores a nuestras vidas grises, es exponerse a las iras de los intransigentes que intentan destruir nuestras ilusiones
Desnudarse por dentro es quitarle cadenas al cuerpo, es renacer cada día

dilluns, 5 de setembre del 2011

QUAN ET FAS GRAN

Quant et fas gran, et trobes presentant-te a un càsting per al paper de la teva vida; llavors, després d’assajos interminables, finalment ets el protagonista d’una pel·lícula de terror – una pel·lícula de terror sense talent, irresponsable i, sobretot, de baix pressupost, on (com passa a les pel·lícules de terror) es guarden el pitjor per al final.




Martin Amis - Foto: Luciana Monaci

LES COSES


En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
...
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

VIcent Andrés Estellés
Foto: Daniela Marcellusi