divendres, 23 de setembre de 2016

LA POLS DE L'ÀNIMA



Mentre vespreja'n les hores,
i la silent fatiga del pas dels dies,
alenteix el trànsit dels anys.

Recordo l'aroma del teu jardí,
en les vesprades d'estiu,
i la brillantor dels teus ulls.

No em sé avenir que ja no siguis aquí,
per quin designi diví que desconec,
un dia et vas fondre en la foscor.

Sonarà un altre cop "Silenci", recordes,
et faràs present a la meva tendresa,
i de nou seràs desig a la meva pell.

Ets part de la matèria de les meves fantasies,
càlides nostàlgies de gaudir a ras de pell,
quan tot eren nous descobriments per assolir.

Joan Cujan 2016