En les interminables nits d'insomni,
en què un persistent silenci t'envolta,
et sents sense amagatall on raure,
de la subtil fragilitat de l'existència.
Són tants els records escollits a l'atzar,
d'aquest mosaic de llums i ombres,
a on es barregen els retalls dels dies viscuts,
imatges callades, que parla'n de mi, de tu,
rebel, invoco l'esclat d'una follia passatgera.
Que m'impedeix fer un pas més,
llançar-me a l'inescrutable,
vertigen de la vida,
sense perdre mai l'esperança,
de gaudir de l'impuls,
i aprendre d'aquest nou viatge.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada