dissabte, 17 de setembre del 2016

INTERPRETA'M



En les interminables nits d'insomni,
en què un persistent silenci t'envolta,
et sents sense amagatall on raure,
de la subtil fragilitat de l'existència.

Són tants els records escollits a l'atzar,
d'aquest mosaic de llums i ombres,
a on es barregen els retalls dels dies viscuts,
imatges callades, que parla'n de mi, de tu,
rebel, invoco l'esclat d'una follia passatgera.

Que m'impedeix fer un pas més,
llançar-me a l'inescrutable,
vertigen de la vida,
sense perdre mai l'esperança,
de gaudir de l'impuls,
i aprendre d'aquest nou viatge.

Joan Cujan  2016