Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dissabte, 10 de juny del 2017
L'EXISTÈNCIA
diumenge, 4 de juny del 2017
HUMITATS I CLARIANES
Més enllà d'aigües en mar oberta,
en aquest capvespre fet de pluja i mar,
moren les gotes sobre aigües braves.
Els carrers mullats t'han vist arribar,
vens d'un passat que mai ha estat meu,
ni tan sols sabia de la teva existència,
ara ja ets a port, on l'aigua s'amansa.
Amb la serenitat que donen els anys,
buscaré les clarianes del teu cos,
on tremola la pell en acariciar-te.
Lliscaré fins a vessar-me
sense contenció, desfogat,
com un riu que s'endinsa
dins la mar fins a fondre's.
D'on neix aquest torrent
desbordat de carícies,
que flueix silenciós
de les teves mans,
fins a abocar-se dolçament
en la meva estremida pell,
que m'excita i dóna vida.
De vegades em pregunto,
quan se'm sadollarà,
aquesta set insaciable,
de beure't fins a l'última gota.
Tinc els ulls plens d'aquest blau intens
de les ones del mar que a poc a poc,
es van desfent entre els grans de sorra,
d'aquest desert de somnis
que de vegades s'humiteja.
Només podem seguir regant les hores,
perquè creixin ufanoses, i gaudir
sense límits del pas del temps,
a aixopluc d'un present que serà nostre.
Perquè tu i jo també som futur.
Joan Cujan 2017
Joan Cujan 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)