diumenge, 31 de març del 2013

DOLCES CARÍCIES, 9











M’eres invisible, inmaterial, només vivies en la meva imaginació, 
però avui t'he dibuixat nua, desitjable, esperant las meves dolçes caricies.

* Feu click a la imatge per ampliar 

Dibuix y Text: Joan Cujan  2013 


dimecres, 27 de març del 2013

ANIVERSARI




Seré el que he de ser, però ara sóc el que sóc. Avui treballaré escoltant el ritme del meu ésser, desatenent les veus del "hauries". Treballaré en harmonia amb el meu ritme, romandré fidel a mi mateix. Hugh Prather

Complir anys no és gens banal, créixer, madurar i fer-se adult fa una mica de por, tinc la sensació que tot ha passat molt ràpid, que la vida se m'està anant a grans passos i que no seré capaç de seguir-la, no em sé avenir al escoltar-me dir: Això va passar fa 15 anys!, Aquell viatge el vam fer fa 20 anys!, l'Alba complirà aviat 27 anys!, però si en realitat va ser ahir... han passat la vida i els anys tan ràpid que de vegades m'agradaria tenir una moviola i rebobinar-la, per poder reviure moments passats, perquè el que s'acaba recordant no és sempre el mateix que el que s'ha viscut. Ser gran i complir anys em descoratja una mica, guardo en la memòria, feliços records de la infància i l'adolescència, també de quan ple d'incerteses vaig haver de deixar enrere la joventut i assumir les responsabilitats pròpies d'un adult, un treball, una parella, fills.

També sento cert desconsol, en veure com no he estat capaç d'aconseguir tots els meus somnis, potser per ser massa ambiciosos, tot i que segurament sóc molt indulgent amb mi i en realitat va ser la mandra el motiu principal de que no lluités prou per aconseguir tots els meus projectes. El temps deforma les certeses, no puc estar segur de si va ser la responsabilitat en veure que la meva família depenia de mi i que la vida professional és molt inestable, el que em va fer pensar que la feina que tenia era segura i que era millor no arriscar massa. Aquestes renúncies sempre afecten l'estabilitat emocional, sents que perds oportunitats, que el treball es torna moltes vegades massa rutinari, arriben els dubtes i les tensions. Però la vida és una lluita constant per retenir instants de felicitat, la satisfacció de veure a la meva família créixer sana i feliç, m'ha donat sempre les forces necessàries per seguir renovant-me i lluitar sense massa temps per pensar en altres projectes atraients però massa arriscats.

És ara quan començo a sentir-me alliberat de part d'aquestes responsabilitats, quan els fills demanen volar sols, penso que és el moment de canviar els hàbits, que és possible començar a fer les coses que vaig deixar ajornades, d'aprovar assignatures pendents i reprendre activitats que em permetin tornar a començar, ara amb total llibertat, perquè mai és massa tard.


La felicitat és quan, el que penses, el que dius i el que fas, estan en harmonia. Gandhi.




Moltes gràcies amics per formar part dels meus dies    -      Joan Cujan  2013



ANIVERSARIO


Seré lo que debo ser, pero ahora soy lo que soy. Hoy trabajaré escuchando el ritmo de mi ser, desatendiendo las voces del "deberías". Trabajaré en armonía con mi ritmo, permaneceré fiel a mí mismo. Hugh Prather

Cumplir años no es nada banal, crecer, madurar y hacerse adulto da un poco de miedo, tengo la sensación de que todo ha pasado muy rápido, que la vida se me está yendo a grandes pasos y que no seré capaz de seguirla , me parece mentira escucharme decir: Esto pasó hace 15 años!, Aquel viaje lo hicimos hace 20 años!, Alba cumplirá pronto 27 años!, pero si en realidad fue ayer ... han pasado la vida y los años tan rápido que a veces me gustaría tener una moviola y rebobinarla, para poder revivir momentos pasados, porque lo que se acaba recordando no es siempre lo mismo que lo que se ha vivido. Ser grande y cumplir años me desalienta un poco, guardo en la memoria felices recuerdos de la infancia y la adolescencia, también de cuando lleno de incertidumbres tuve que dejar atrás la juventud y asumir las responsabilidades propias de un adulto, un trabajo, una pareja, hijos.

También siento cierto desconsuelo, al ver cómo no he sido capaz de conseguir todos mis sueños, quizás por ser demasiado ambiciosos, aunque seguramente soy muy indulgente conmigo y en realidad fue la pereza el motivo principal de que no luchara lo suficiente para conseguir todos mis proyectos. El tiempo deforma las certezas, no puedo estar seguro de si fue la responsabilidad al ver que mi familia dependía de mí y que la vida profesional es muy inestable, lo que me hizo pensar que el trabajo que tenía era seguro y que era mejor no arriesgar demasiado. Estas renuncias siempre afectan la estabilidad emocional, sientes que pierdes oportunidades, que el trabajo se vuelve muchas veces demasiado rutinario, llegan las dudas y las tensiones. Pero la vida es una lucha constante para retener instantes de felicidad, la satisfacción de ver a mi familia crecer sana y feliz, me ha dado siempre las fuerzas necesarias para seguir renovandome y luchar sin demasiado tiempo para pensar en otros proyectos atrayentes pero demasiado arriesgados.

Es ahora cuando empiezo a sentirme liberado de parte de estas responsabilidades, cuando los hijos piden volar solos, cuando pienso que es el momento de cambiar los hábitos, que es posible empezar a hacer las cosas que dejé aplazadas, de aprobar asignaturas pendientes y retomar actividades que me permitan volver a empezar, ahora con total libertad, porque nunca es demasiado tarde.

La felicidad es cuando lo que piensas, lo que dices y lo que haces, están en armonía. Gandhi.

Muchas gracias amigos por formar parte de mis días    -      Joan Cujan  2013











dissabte, 23 de març del 2013

LLUM EN LA FOSCOR (Abstraccions)



La fotografia ens permet passar de la imatge real a l'abstracta amb absoluta naturalitat per introduir-nos en mons nous i experimentar amb la llum, colors, formes i textures. El trànsit dels cotxes de nit crea senders de llum brillant que en desenfocar la imatge en moviment obtenim línies i corbes lluminoses que omplen el buit d'imatges abstractes. Les bones imatges s'aconsegueixen quan el fotògraf es pren la llibertat de jugar amb la il·luminació contínua dels cotxes, deixant anar la seva imaginació i la seva sensibilitat. 



Ombres de colors, 
dansen en l'aire,
llum en la foscor.

Abstraccions y Text Joan Cujan 2013





divendres, 22 de març del 2013

CREPUSCLE






A l'hora del crepuscle quan el cel s'encén, sé enterboleix la nostra mirada obrint-se pas a pensaments de malenconia i enyorança de les hores passades que lentament ja s'apaguen, mentre els records s'esvaneixen en la foscor de la nit.












dimarts, 19 de març del 2013

BON DIA PRIMAVERA





La primavera simbolitza el renaixement de la vida, de les branques seques neixen nous brots que aviat s'omplen de fulles i flors. Del cuc convertit en crisàlida emergeix la papallona amb ales muticolors, capaç de volar i tenir una perspectiva del món molt diferent. 

Siguem capaços de percebre aquest màgic canvi de la natura que ens convida a fluir i fruir d'aquesta energia renovada.

Benvinguda, primavera!


Joan Cujan  2013


diumenge, 17 de març del 2013

L'AMISTAT I LA DISTÀNCIA



































Amic meu, tinc tanta necessitat de la teva amistat. Tinc set d'un company que respecti en mi, per sobre dels litigis de la raó, el pelegrí d'aquell foc. De vegades tinc necessitat d'assaborir per endavant l'escalfor promesa, i descansar, més enllà de mi mateix, en aquesta cita que serà la nostra.

Trobo la pau, més enllà de les meves paraules maldestres, més enllà dels raonaments que em poden enganyar, tu consideres en mi, simplement l'home, tu honres en mi l'ambaixador de creences, de costums, d'amors particulars. Si difereixo de tu, lluny de ofendre't t'engrandeixo. Me interrogues com s'interroga al viatger, jo, que com tots, experimento la necessitat de ser reconegut, em sento pur en tu i vaig cap a tu. Tinc necessitat d'anar allà on sóc pur. Mai han estat les meves fórmules ni les meves aventures les que et van informar sobre el que sóc, sinó que l'acceptació de qui sóc t'ha fet necessàriament indulgent envers aquestes aventures i aquestes fórmules.

T'estic agraït perquè em reps tal com sóc. Què he de fer amb un amic que em jutja? Si encara lluito, lluitaré una mica per tu. Tinc necessitat de tu. Tinc necessitat d'ajudar-te a viure.

Carta per el meu amic (Antoine de Saint Exupéry)




Una de les grans satisfaccions que tenim com a éssers humans, és la de poder comptar amb bons amics. Generalment compartim aficions, gustos i interessos en comú, però també podem tenir amics amb interessos oposats als nostres, que en conrear la seva amistat ens enriqueixen i aporten la seva visió diferent de la vida. Tota amistat es basa en la lleialtat, en el compromís de no trair mai una confidència personal, ser lleial també és ser sincer, el nostre consell encara que no sigui l'esperat, és una mostra clara de compromís. També en nom de la llibertat, hauríem d'allunyar-nos d'aquells amics que ens reclamen en exclusivitat.

La manera més senzilla que disposem per conservar una amistat, és mantenint un contacte freqüent amb els nostres amics, sense que importi la distància, ja que uns pocs minuts són suficients per trucar o enviar un correu electrònic.

Mantenir la nostra amistat a distància no és fàcil, només ens uneixen les paraules, però tot i el temps transcorregut sense conèixer-nos, l'amistat s'enforteix sense donar-nos compte segueix i segueix creixent la nostra confiança, sé que tu hi ets, puc sentir-te, imaginar-te i compartir els meus problemes amb tu, saps que podràs comptar amb mi quan em necessitis, sé que la manca de tracte personal o fa més difícil, però això no ha impedit que haguem pogut compartir alegries, preocupacions, aficions, gustos i interessos en comú, fins a consolidar la nostra amistat malgrat la distància. Alguns creuen que aquest tipus d'amistat, només és pròpia de les persones solitàries, sense amics, però no és així, es pot tenir una vida molt activa, treball, família i amics que ens estimen i un dia, entre molts coneguts de les xarxes socials, descobreixes a una persona amb unes qualitats que fan que et fixis en ella, i que pensis que és possible, que val la pena intentar-ho. Quan per amb dues parts hi ha la ferma voluntat de fer-la possible, la distància serveix per acostar-se més, doncs consolida una relació en què tots dos som conscients de l'esforç que això implica.

Sempre mantenim viu el desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir… quan t'escric, no et dic adéu, sinó fins ben aviat

Fotos: Alfonso Breznes, Rebecca Caza i Scott Lewis   -   Text: Joan Cujan  2013




dimecres, 13 de març del 2013

DOLCES CARÍCIES, 8











Endormiscada sobre llençols, gairebé no recordava el desig de les hores passades i sense adonar-se es va sumir en un profund i dolç somni 

Foto: Erotic Images   -  Text: Joan Cujan  2013 

dilluns, 11 de març del 2013

L'EDAT I LES ESTACIONS


Per les finestres de l'antiga casa, 
veig núvols negres sobre la ciutat,
plou entre les ombres de la nit.

Ara, als meus anys de lluna de plata,
quan tota la vida i cap en l'edat,
he deixat per sempre la infantesa.

Enrere s'han quedat els somnis d'estiu,
el vent s'emporta, les ultimes fulles de tardor,
al jardí oblidat, on dorm la meva joventud.

A la cita de tardor, totes les aus volen cap al sud,
viatgen a través del temps, premonició d'hivern,
darrera estació, l'emoció s'ennuega en els meus ulls.

En la nit folla, em perdo en els senders del dolor,
seduït per l'últim instant, passa la meva vida veloç,
expiració, apocalipsi de la solitud, cap al camí etern.

Entre el passat, present, i futur,
la vida germina a través nostre,
mai es torna al passat oblidat.

Fotos: Chris Blaszczyk /  Gerhard Fhus
 Text: Joan Cujan  2013



dissabte, 9 de març del 2013

TINC GANES DE TU



No sé com ho aconsegueixes, com tens aquesta inexhaurible paciència que em deixa sense arguments, i malgrat la distància pots consolar-me i alleugerir la meva tristor, com aconsegueixes que cedeixi en el meu enuig fins que només penso a tenir-te al meu costat. Avui he decidit no portar res sota la brusa, a través de la roba s'endevinarà la meva nuesa, el fred accentuarà les formes i encara que no estiguis amb mi notaré com puja la meva excitació en imaginar que m'abraces, i sentiré la fermesa dels mugrons buscant el calor del teu cos. En sentir el frec de la tela sobre els meus pits pensaré en tu, serà com si les teves mans intentessin colar-se sota la brusa, i busquessin mil i un pretextos per acariciar, tocar, ja sento el plaer que provoquen en el meu cos les teves dolces carícies... saps, avui vull sentir les teves mans sota la brusa, però hauré d'esperar fins el dia que per fi estiguis al meu costat.

Foto:  Strawberries      -     Text: Joan Cujan  2013


dimarts, 5 de març del 2013

ENCONTRE







És de nit, fora esta plovent a mars, fa un fred inclement, jo em protegeixo a la meva càlida habitació, envoltat de calor i del so de les gotes de pluja que xoquen repetidament en els vidres de la meva cambra.
Fa hores que no en sé res de tu, un clic i encenc la pantalla de l'ordinador.... el dia abans havíem compartit confidències, detalls sobre nosaltres que no coneixíem encara, van ser gairebé dotze hores junts plenes d'il·lusió, idees, rialles, alguna cosa per menjar, un cafè ..., vam tenir l'oportunitat d'evadir-nos de les nostres responsabilitats i robar-li minuts al temps, inevitablement van sorgir carícies, rialles juganeres, petons, abraçades, paraules prohibides.... en fi, la felicitat a l'abast de les nostres mans. Varem tindre temps de parlar, fins i tot de perquè la gent se enamora o sent sola.
Això em va fer pensar que podem compartir el nostre temps amb molta gent, però no ens enamorem de tots ... això és el que ho fa tot tan especial.
Saps... m'has seduït amb la teva mirada, la sensualitat de la teva veu, la dolçor dels teus llavis en cercar els meus, la suavitat de les teves mans quan m'acaricies, la calidesa del teu cos al costat al meu... però sobretot la màgia que m'envolta quan estàs amb mi.
La habitació s'omple de records, tic tac .... tic tac .... unes hores que se'm fan eternes, quan el rellotge marca la 1:00 de la matinada escolto l'avís de l'entrada d'un nou missatge .... SI, ets tu! ja podem tornar a volar junts al país dels somnis.


Joan Cujan 2013

divendres, 1 de març del 2013



Hi ha dies en què brilla el sol i tanmateix pressents que res anirà bé, et sents malament en un cos estrany i un desànim s’ha apoderat dels teus somnis durant la nit. En aquests dies que et costa tant esforç aixecar-te, les primeres hores són de laxitud, recel o lleugera inquietud. És un dia que ha nascut gris, no pots evitar-ho, la química del teu cos, la manca d'estímuls et submergeixen en un dia passiu, depressiu. Obre els ulls, omple'ls dels colors que estan dins teu i viu com mai el regal d'un nou dia, sent l'arena de la platja sota els teus peus, olora la terra humitejada per la pluja, sent sobre la teva pell els tebis raigs del sol d'un matí d'hivern, troba els estímuls que tant necessites, queda't amb allò que et fa créixer i allunyat del que no t’aporta res, la boira marxa, sempre ho fa, i quan ja no hi és, tornen els colors que il·luminen un esplèndid dia, viu la teva vida.

Fotos: Christine Lannigan - Text: Joan Cujan 2013