divendres, 1 de març de 2013



Hi ha dies en què brilla el sol i tanmateix pressents que res anirà bé, et sents malament en un cos estrany i un desànim s’ha apoderat dels teus somnis durant la nit. En aquests dies que et costa tant esforç aixecar-te, les primeres hores són de laxitud, recel o lleugera inquietud. És un dia que ha nascut gris, no pots evitar-ho, la química del teu cos, la manca d'estímuls et submergeixen en un dia passiu, depressiu. Obre els ulls, omple'ls dels colors que estan dins teu i viu com mai el regal d'un nou dia, sent l'arena de la platja sota els teus peus, olora la terra humitejada per la pluja, sent sobre la teva pell els tebis raigs del sol d'un matí d'hivern, troba els estímuls que tant necessites, queda't amb allò que et fa créixer i allunyat del que no t’aporta res, la boira marxa, sempre ho fa, i quan ja no hi és, tornen els colors que il·luminen un esplèndid dia, viu la teva vida.

Fotos: Christine Lannigan - Text: Joan Cujan 2013



2 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Les hores dels dies grisos s’estavellen contra els vidres dels sentiments com si estesis al bell mig d’una tempesta. En un dia gris, els sentiments s’adonen de la gravetat de les coses i el pensament s’emplena d’oracions negatives que no encerten a mesurar les passions com en els dies de sol, l’amor s’empresona dins d’un cor amb mots que escorcollen en la gravetat del dolor i llavors et venen ganes de plorar. És una impressió d’esgotament, és talment, com si es trenquessin branques al voltant del teu cos.

Joan Cujan ha dit...

El la boira dels dies grisos, quan ens envaeix una relaxada laxitud, hi ha una connexió entre aquest desànim i un desig de deixar-nos portar per la voràgine del caos per escapar de l'avorriment que ens domina.