divendres, 22 de març de 2013

CREPUSCLE






A l'hora del crepuscle quan el cel s'encén, sé enterboleix la nostra mirada obrint-se pas a pensaments de malenconia i enyorança de les hores passades que lentament ja s'apaguen, mentre els records s'esvaneixen en la foscor de la nit.












2 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

És l’hora del dia que irradia serenor, l’oreneta torna al niu. La brisa tèbia t’agombola tot el cos,et refresca la cara i et fa estremir. La visió dels prats i les muntanyes et mormolen tendres paraules. Tot fa olor de dolça pau, et deixes anar davant del lluminós i plàcid acoloriment de l’horitzó celest. Perceps que quelcom dins teu tira dels fils dels records i el pensament et retorna la passió que l’oblit amagava. De sobte et sens millor i t’adones que has atansat els ulls que sempre t’han mirat amb l’enteniment més íntim i sincer.

Joan Cujan ha dit...

Gràcies Jordi, jo vaig poder capturar l'instant de serenor, tu has descrit el seu esperit.