dilluns, 11 de març de 2013

L'EDAT I LES ESTACIONS


Per les finestres de l'antiga casa, 
veig núvols negres sobre la ciutat,
plou entre les ombres de la nit.

Ara, als meus anys de lluna de plata,
quan tota la vida i cap en l'edat,
he deixat per sempre la infantesa.

Enrere s'han quedat els somnis d'estiu,
el vent s'emporta, les ultimes fulles de tardor,
al jardí oblidat, on dorm la meva joventud.

A la cita de tardor, totes les aus volen cap al sud,
viatgen a través del temps, premonició d'hivern,
darrera estació, l'emoció s'ennuega en els meus ulls.

En la nit folla, em perdo en els senders del dolor,
seduït per l'últim instant, passa la meva vida veloç,
expiració, apocalipsi de la solitud, cap al camí etern.

Entre el passat, present, i futur,
la vida germina a través nostre,
mai es torna al passat oblidat.

Fotos: Chris Blaszczyk /  Gerhard Fhus
 Text: Joan Cujan  2013



2 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Mai es torna al passat però els records et faran viure millor el present.

Joan Cujan ha dit...

De vegades tens ganes que es fusioni l'avui amb el demà i l'ahir.