NOMÉS PASSAVA PER ALLÍ

Les intuïcions sense
conceptes són cegues,
quan pares atenció
t'expliquen la seva vida.

Vaig intuir una planta
sense arrels ni clorofil·la,
de fulles blanques.
Hi era, com sense ser-hi.

Debades la imaginació
també viu entre runes.

Joan Cujan, 2022

VIURE

Viure es redueix
a deixar passar els dies,
a mirar per la càmera,
a sorprendre't i somriure.

En realitat, només ets un ésser
que passeja pel carrer,
sol, vulnerable,
com un peix fora de l'aigua.

Joan Cujan, 2022

LES PORTES

Les obertes
no et diuen gran cosa:
entres o surts.

Les tancades tenen el seu misteri,
encara que gairebé sempre
prometen més del que donen.

Amb les entreobertes
cal tenir molta cura,
acostumen a posar-se irresistibles.

Karmelo C. Iribarren. "Las luces interiores"

L'ALÈ GEBRA LES PARAULES

L'alè gebra les paraules,
acluco els ulls i et reconec
en els ombrívols contorns de l'ombra.
Com heura buscant,
el darrer escalf
del càlid sol d'hivern.

Joan Cujan, 2022

LES CIUTATS INVISIBLES

L'infern dels vius no és una cosa que serà; n'hi ha un, és aquell que existeix ja aquí, l'infern que habitem cada dia, que formem estant junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l'infern i tornar-se'n part fins al punt de no veure'l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continus: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l'infern, no és infern, i fer-ho durar i donar-hi espai. 

Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino

L'ARBREDA ESTAVA IMMÒBIL

L'arbreda estava immòbil, les muntanyes es diluïen tallant l'horitzó, el cel es recollia darrere seu, un suau ventijol bressava la muntanya, només el cruixir de les fulles seques, pel fregadís en caminar, trencaven el silenci. Em sentia en harmonia, serè, expectant...

Joan Cujan, 2022

ENCISAT DAVANT L'APARADOR

Encisat davant l'aparador,

Un pastisset em mira sorneguer,
si no fos després de festes,
si no fos tan dolç,
si no fos...

Amb els ulls me'l cruspiria.

Joan Cujan, 2022

EN DESPERTAR-ME

En despertar-me,
feia un dia lluminós,
m'he quedat albirant
com a poc a poc es feia fosc,
ha estat un dia esplèndid.

Joan Cujan, 2022

ESCOLTA!

Escolta!

Què vols?
No ho sé.
I doncs,
que ets foll?
Cerco...
Què?
El goig de viure.
Vés amb compte.
Què?
Està al teu abast.
No hem facis riure.
Tu mateix.
No és possible.
A l'abast de tothom.
Si ho pogués creure!
Fruiries de segur
del goig de viure.

Text: Conxa Millan

Pintura: Daniel Enkaoua

LANY'TJUNG

Poema - Argullol
Cap frontera és tan subtil
com la que separa l'home de l'enigma:
el covard la defuig,
l'honest la respecta,
l'atrevit la travessa.

Pintura que representa Lany'tjung, fill del gran heroi cultural Djunggawai, qui, mentre caçava, es va menjar una bresca d'abelles sagrades que va trobar i es va convertir també en un esperit.
Nord-est de la Terra d'Arnhem, c. 1960 Pintura de pigments naturals sobre escorça d'eucaliptus.

ATRAPAR INSTANTS QUE MOREN

Potser estar viu és aixo: Atrapar instants que moren. 

Muriel Barbery

INQUILINS DE L'AIRE