dissabte, 28 de juny del 2014

Tenebres



En entrar a l'estança a les fosques, la presència lúgubre de la finestra, il·luminava imperceptiblement l'espai, com estava oberta el corrent d'aire el va fer començar a sentir fred, una força invisible el paralitzava, no tenia esma per encendre la llum, va advertir que no li sortien les paraules, no podia cridar....

Joan Cujan 2014

dimarts, 17 de juny del 2014

El ninot solitari






Els ninots ens podrien contar moltes històries plenes de sentiments, fantasia, poesia. No tenen edat, poden ser un nen, un adult, un ancià i ens miren des del seu univers fantàstic, ple de llocs màgics on regnen els somnis.

Joan Cujan  2014

diumenge, 15 de juny del 2014

Deslligar l'aire que respires



Eres l'heroïna de les meves càlides nits, 
ebris d’amor, vèiem partir les últimes hores del dia,
cap a albades amagades darrere la foscor. 

Estàvem ajaçats sobre llençols viatgers,
un dilluns, de matí em va arribar l'hora de marxar,
buscave inèdits corriols, em vaig allunyar de tu. 

Sola a la cambra, entre les ombres de la nit,
allà on el somni acaba i comença la realitat,
el record eteri i intangible, es difumina en l'aire. 

Com fereix el buit, quan et falta l'aire,
només tanca els ulls, respira el meu alè,
plena teus pulmons en silenci, i recorda't de mi.

Joan Cujan  2014

The black cat


De vegades sóc feliç en dies absurds, aquests dies que esperes que en qualsevol moment passi alguna cosa que et provoqui un mínim interès, potser una sargantana que es passeja per les parets i fa cabrioles entre les roques, amb els seus moviments molt vius. Un d'aquests dies va ser, quan em va sorprendre sota un preciós cel blau, un encuriosit gat negre de metall, mirant-me des de dalt d'un mur blanc.

Joan Cujan  2014

Impuls






Estava a la vora de l'abisme, des de la talaia el va veure, a l'instant va quedar seduïda dels seus bells tons blaus que brillaven sota el sol i li va jurar que l'estimaria fins a la mort. Saltaré i estarem junts li va prometre la pedra… un, dos, tres, estavellant-se contra el vidre.

Joan Cujan  2014

dimecres, 11 de juny del 2014

Papallona daurada



La nit va recuperant la seva foscor, 
crema una espelma, la bressola el vent, 
atent observo la seva oscil·lant flama, 
esmunyedissa la papallona la voleteja. 
Encén el crepuscle, amb la seva llum daurada, 
els seus colors resplendeixen en les meves nines, 
fins que es fon el seu delicat ordit de fils de seda, 
la llum s'apaga, s'ha adormit en la seva fugaç existència.


Joan Cujan  2014

dimarts, 10 de juny del 2014

Interiors íntims








Hi ha qui nega que hi hagi un futur, però, existeix en la memòria col·lectiva el passat, llavors perquè negar-li al nostre present lluitar per guanyar-se el seu futur.


Joan Cujan  2014

Núvol de vidre




En la memòria visual, les imatges es distorsionen, la vida és un laberint de sorpreses que ens condueixen a paisatges, realitats, fantasies... emocions noves. I aquí estàs tu, núvol de vidre, realitat feta fantasia.                           
 Joan Cujan  2013

dilluns, 9 de juny del 2014

Onades



En l'Antiguitat art i realitat eren termes associats, avui és difícil afirmar que només les obres que són una reproducció fidedigna, poden ser considerades una obra d'art. Aquesta evolució cap als mons interiors, fa que moltes persones pensin que l'art abstracte potser tracta amb frivolitat la bellesa, però del que estic segur és que no hi ha només un cànon com a valor absolut per encarnar la "bellesa". La meva mirada sempre reinterpreta la realitat transformant-la, moltes vegades no busco el que veig, perquè això últim depèn del que la meva ment s'ha acostumat a veure per representar la meva realitat interior.                                     

Joan Cujan 2014