dilluns, 23 de novembre del 2015

UNIVERSOS PERSONALS



Fragmentació de la llum - Joan Cujan 2015



Tot es transforma a través de la llum i les ombres, i si aconsegueixes arribar a l'essència de la seva forma i color, experimentes la serenitat que produeix la sensació que tot està al seu lloc, és el camí bàsic per aconseguir donar sortida a les teves emocions, i que les imatges cobrin vida pròpia en reflectir la teva mirada. Amb el pas dels anys, he evolucionat cap a un ús més abstracte i al·legòric de la imatge i el diàleg que manté amb el seu entorn més immediat, buscant els seus límits però sempre conservant elements naturalistes, que facilitin una certa aproximació al seu origen i comprensió. El resultat és una obra més íntima i emocional, que barreja l'harmonia compositiva amb certa tensió argumental. Aquests petits universos personals, creen espais imaginats que desperten emocions visuals molt properes a les pictòriques.




Espai ínfim de cel - Joan Cujan  2015

dissabte, 14 de novembre del 2015

DESITJOS DE TARDOR




La tardor arriba de cop, sense avisar, com pluja d’estiu,
i em deixa el cos orfe de vitalitat, desposseït de desitjos. 

Un bes teu m'enerva la pell, m'encén els sentits, 
plouen de nou desitjos de tardor en el meu cos.

M'adono que l'estiu encara habita en la meva memòria, 
m'abstrec en la recerca del plaer, recreant carícies.

Noves passions brollen sobre artèries ja transitades,
desitjos desbocats, de cossos que s'abracen. 


Joan Cujan 2015 - Foto: Miss Lush

dissabte, 7 de novembre del 2015

POTSER



Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.

Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.


Miquel Martí i Pol 
Foto: Alex Krivtsov

UNA PASTISSERIA A TÔQUIO



Una pastisseria a Tòquio ', de la japonesa Naomi Kawase, que va inaugurar la secció, "Un certain regard" en l'últim Festival de Cannes i va aconseguir el premi a la millor direcció a la Seminci de Valladolid, és una ostentació de sensibilitat.

Trama: Sentaro, home de mitjana edat i passat complex, regenta una petita pastisseria especialitzada en dorayakis (mítics bescuits farcits de salsa de mongetes vermelles). Al seu senzill local s'apropa l'anciana Tokue (l'octogenària actriu Kirin Kiti perfila, a través de gestos gairebé imperceptibles, una actuació commovedora), que s'ofereix a ajudar a la cuina. Després de no pocs dubtes, Sentaro accedeix a contractar-la. La sorpresa està servida perquè Tokue li demostrarà immediatament que té màgia a les mans i, a través de la seva recepta secreta, crea uns pastissets tan deliciosos que el negoci prospera com mai. A l'aire dels cirerers en flor que jalonen el passeig en el qual està ubicat l'establiment, Sentaro i Tokue obriran els seus cors, es comptaran velles ferides i intentaran vèncer les no poques, i greus, travetes que la vida els planteja.

La nostra societat no sempre està disposada a deixar que els nostres somnis es converteixin en realitat. A vegades acaba amb les nostres esperances. Però és màgica la felicitat que sentim quan superem aquestes dificultats. La majoria de nosaltres ha viscut fracassos a la vida, però el cert és que tots nosaltres tenim capacitat per seguir vivint malgrat tot.

Sense un gra de sucre de més, una pastisseria a Tòquio ens demostra que mai és tard per complir un somni. Podríem resumir-la en una sola frase: "Cada un de nosaltres li dóna sentit a la vida dels altres"


Una pastisseria a Tòquio
Direcció: Naomi Kawase
Guió: Naomi Kawase (Basat en la novel·la An, de Durian Sukegawa)
Intèrprets: Kirin Kiki, Masatoshi Nagase, Kyara Uchida, Miyoko Asada
Fotografia: Shigeki Akiyama
Música: David Hadjadj
Muntatge: Tina Baz
Japó / 2015/113 minuts

Tràiler: https://youtu.be/-WfTz1bJE7U

dilluns, 2 de novembre del 2015

INTROIT



Introit

Obrim camí,
em faig endins,
esclata la vida.



Text: Joan Cujan 2015
Foto: Mr. Tello