dimarts, 30 d’agost del 2016

ENTRE EL TOT I EL NO-RES



Si en lloc d'esperar-te,
vingués i et mirés als ulls,
veuria tot el que encara,
no ens hem dit fins ara.

M'agradaria saber-ho tot,
apropar-me molt més a tu,
fins a copsar, el més petit bri,
de la teva essència.

Ja no és temps per lamentar-se,
som privilegiats per poder viure,
entre el tot i el no-res,
no tenim res a perdre.

Parla'm dels teus dies sense mi,
d'imatges emmirallades als teus ulls,
t'espero, on comença'n els anhels,
potser és per això que et trobo a faltar.


Joan Cujan 2016

dimecres, 24 d’agost del 2016

QUAN NO ESTÀS AMB MI



La teva evocació és,
un silenciós miratge,
que arriba d'imprevist,
i sense adonar-te,
deixa d'acompanyar-te.

És tot allò que em fa,
sentir-me afortunat,
no puc explicar-te,
sols en paraules,
un instant de felicitat.

No em demanà res,
per oferir-me la nostàlgia,
de l'escalfor d'un bes,
i de sentir-te a prop,
quan no estàs amb mi. 


Joan Cujan 2016

divendres, 12 d’agost del 2016

FINS SEMPRE



L'adéu s'alimenta de renúncies,
no es pot sempre negar l'evidència,
no segueixis més el meu camí,
com si fossis la meva ombra,
ja només ets la boira espessa,
que enterboleix els meus dies.

És un adéu, de braços estesos,
mesurant les abraçades,
que encara no t'he donat,
comencem a acomiadar-nos,
ara només som dos estranys,
que juga'n ingènuament a alliberar-se.

Encara que ens diguem adéu,
em serà impossible oblidar-te,
seguiràs residint, en vius records,
la teva absència serà sols,
un fins aviat, potser per sempre,
no la sento com un adéu.

Ha arribat l'hora perquè te'n vagis,
sense mi, el camí et serà més planer,
si un dia t'extravies, i no trobes,
nous llocs on arrecerar-te,
i les pors poden més que els desitjos,
aturat, alça la mirada i jo allí hi seré,
t'estaré esperant al peu de l'últim camí.

Tot és efímer i també això passarà,
suraré sobre el buit de la teva absència,
bressola'n la solitud de la teva mirada,
i et recordaré tal com eres en allunyar-te,
oblidaré fins i tot, que un dia vas marxar,
per fer d'aquesta trobada, el definitiu retorn.

Dónam la mà, continuarem junts el camí...

Joan Cujan 2016