dijous, 22 d’octubre del 2015

AVUI ET SOMIARÉ A CAU D'ORELLA



Avui et somiaré a cau d'orella

A l'abric dels llençols, tanco els ulls i t'imagino amb mi,
en el silenci de la nit, et recrearé en les meves fantasies.
La teva imatge m'acompanyarà en cada pensament,
assaboriré plàcidament els meus records, dolçament,
deixaré que els teus revisquin a la calor dels meus.
El misteri i el desig, jugaran maliciosament a fet i amagar,
entre el que ja és conegut i l'imaginat per descobrir,
solaçant-se entre el que no es veu, i el que s'intueix.
M'agrada imaginar-te amb els ulls aclucats, fingint el son,
i si em deixes, vulnerable al plaer, amarar-me de desitjos.

Avui ho voldria tot.


Joan Cujan  2015  -  Foto: Pavel Kiselev

divendres, 16 d’octubre del 2015

SELECCIÓ DE MUSICA PER RECORDAR

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Beethoven - Silencio -  

https://youtu.be/5iZhj8xt87A

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

R. Wagner - C. Marín (piano) Concierto Paráfrasis de "La cabalgata de las valquirias"

https://youtu.be/eS7xXDy6plU

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Una habitación País Shack

https://youtu.be/ck3BmjPrHMU?list=PL68D0EC24415A3B6E

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Robbie Williams - Angels

https://youtu.be/luwAMFcc2f8

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Chet Baker - "Almost Blue"

https://youtu.be/z4PKzz81m5c?si=igi4Ul_je0yIvhia

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Erik Satie  "Six gnossiennes: Gnosienne 3, lent"

https://youtu.be/0NKLjYY6JGw

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Erik Satie "Six gnossiennes: Gnosienne 1"

https://youtu.be/u9Op2emDBZk

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Treballaré el teu cos. VerdCel

https://vimeo.com/12759549

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Roy Orbison - In Dreams ( live Black and white night).

https://youtu.be/r6Xj72bP0To

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

NÀUFRAG EN TERRA ESTRANYA





Amb la lucidesa del que somia despert,
i que per salvar-se, acudeix a la seva memòria,
on l'ordit del passat, va teixint el present,
fent impossible, l'oblit de tanta sang vessada.

No sé què va ser dels meus antics companys de viatge,
són només noms, que suren entre les boires de l'oblit,
vaig venir gairebé nu, per allunyar-me del meu passat,
embolcallat, en les vestidures de la meva amnèsia.

Estic aquí, perquè no em deixen viure a on vaig néixer,
sóc un més, entre la processó infinita d'exiliats,
que passegen, pels carrers de qualsevol ciutat sense nom,
en un repertori, de rostres de mirades perdudes.

Nàufrag en terra estranya, engolit en l'oceà del no-res,
perdut en l'eterna solitud, dels desheretats,
aterrit pels dies passats, famolenc de justícia i llibertat,
trepitjo per fi la fràgil terra d'un present sense ànima.

Joan Cujan  2015


dimarts, 13 d’octubre del 2015

DORMIR, I RES MÉS




Rainer, vull trobar-me amb tu,
vull dormir al teu costat, adormir-me i dormir,
Simplement dormir, I res més.

No, una mica més:
enfonsar el cap a la teva espatlla esquerra,
i abandonar la meva mà sobre la teva espatlla esquerra,
i res més.

No, una mica més:
encara en el somni més profund, saber que ets tu.

I més encara:
sentir el so del teu cor i besar-lo.



Text: Marina Tsvetàieva - Fotos: Inna Geasuha




dilluns, 12 d’octubre del 2015

Perquè el 12 d'octubre no és un dia qualsevol?





Cacera d'indigenas


Sí no estic equivocat, al 12 d'octubre en diuen el Dia de la Hispanitat, i es fan desfilades de la FAES (Forces Armades Espanyoles), amb la cabra i els seus legionaris, artefactes de guerra variats (per a la defensa de la pàtria) i molt més... Avui és festa a tot l'imperi, és un dia que només treballen els militars "acostumen a descansar la resta de l'any".
Es commemora el descobriment d'Amèrica, que és un dir, perquè sembla que abans, havien arribat els víkings. Com Colón va arribar a un territori desconegut per als europeus de l'època, va dir que l'havia descobert, i partir d'aquí, els va obsequiar amb malalties, massacres de pobles sencers, esclavitud... en poques paraules els va civilitzar. Si s'analitza el descobriment, arribes a la conclusió com algú pot descobrir alguna cosa que "ja està habitada per altres persones", tret que no se'ls consideri com a éssers humans. I Cristòfor Colom. ¿Qui era?, on havia nascut, "evidentment per la seva gesta només podia sé Espanyol igual que Cervantes", però hi ha rumors malintencionats que diuen que era genovès, alguns fins i tot diuen que era Català, això és una cosa que la història oficial mai reconeixerà. Potser el temps posi a tothom al seu lloc i ens emportem alguna sorpresa en el futur i quan siguem independents celebrem el dia que "vam descobrir Amèrica", en una República i sense desfilades militars.


Joan Cujan  2015

















dijous, 8 d’octubre del 2015

SOMNI



En néixer les primeres llums del dia,
a trenc d'alba, quan tot vol despertar,
en l'instant que encara els sons,
endormiscats, habiten la remor del silenci,
i es comença a escoltar el murmuri,
de l'incipient bullici del carrer que desperta.

En aquesta plàcida solitud de l'entreson,
prèvia en desvetllar-se la consciència,
observo com les teves parpelles de dorment,
deixant-se portar, vaguen entre somnis,
escolto com als teus llavis amb el seu alè,
xiuxiuegen preguntes, que no obtindran resposta.

Rialles, per engolir d'un glop la negra nit,
músiques fràgils que neixen dels teus somnis,
veus que ressonen, a la recerca de les paraules,
com llums sonores que il·luminen l'albada,
abans que la son s'esvaeixi, i en despertar,
sentir-te plenament viva i que tot és possible.

Joan Cujan  2015  -  Foto: Anton Belovodchenko


dilluns, 5 d’octubre del 2015

SKATER BOY



Surto molts dies a passejar pels carrers de Barcelona, una ciutat en constant transformació, endinsant-me en el caos de l'entorn d'aquesta anarquia urbana, en una recerca de la seva identitat a través de la diversitat dels personatges que l'habiten, urbanites, obrers, gent gran, grafiters... ciutadans d'una representació subjectiva de la societat actual, reflex de la pèrdua d'identitat, a la deshumanització de l'individu. La globalització els ha convertit en individus sense veu, en elements d'una sèrie, identificats pel DNI. Després en l'estudi, observo que moltes d'aquestes imatges són un cant a la solitud, a la bellesa de la desolació, imatges subtils que conviden a la reflexió. 

Joan Cujan  2015