dissabte, 10 de setembre del 2022

ESCALA AL CEL (PÚBOL)

 

Van abandonar la casa, van fugir.

Els anys han desbastat aquest racó.
Pujo al punt més alt de l'escala,
vull arribar a tocar el cel.
Però allà dalt, no hi ha més camí,
la caiguda serà segura,
almenys que desplegui les ales
en un intent de salvar-me.

Potser, només ho vaig somiar.

L'ART D'ESTIMAR - Erich Fromm


Del naixement a la mort, de dilluns a dilluns, del matí a la nit, totes les activitats estan rutinitzades i prefabricades. Com pot un home immergit en aquestes activitats rutinàries recordar que és un home, un individu únic, a qui ha estat atorgada una única oportunitat de viure, amb esperances i desil.lusions, amb dolor i temor, amb l'anhel d'estimar i amb la por del no-res i de l'isolament?

L'art d'estimar - Erich Fromm

dilluns, 5 de setembre del 2022

PRIMERA PERSONA DEL SINGULAR - Haruki Murakami

 


El que trobo curiós de fer anys no és que jo m'hagi fet gran. No és que el meu jo juvenil hagi arribat, sense adonar-me'n, al que s'anomena la vellesa. El que em sorprèn és més aviat que tota la gent de la meva generació ja sigui vella... sobretot que totes les noies boniques i vitals que coneixia ja tinguin edat de tenir dos o tres nets. Quan ho penso se'm fa molt estrany i, segons com, m'entristeix. Tot i que no m'entristeixo mai pel fet que jo mateix m'hagi fet gran.
Suposo que el que m'entristeix del fet que totes les noies que coneixia ja siguin velles és que m'obliga a admetre de nou que els meus somnis de joventut han perdut tota la validesa. En certa manera, la mort d'un somni pot ser més trista que la mort d'un ésser viu. I, segons com, això pot semblar un fet molt injust.   Haruki Murakami

COMPLICITATS


El temps passa entre roselles vermelles, i l'efímer vol de les papallones, només quedarà el seu record en les meves parpelles...

 COMPLICITATS
Retrobo en el suau frec dels dits
que m'acaricien el llavis,
desitjos, complicitats
compartides amb l'olfacte,
humitats, sentors i tacte.
Fins a percebre una tremolor,
una reeixida escalfor,
fiblada que assossega l'ésser,
i apropa absències.

Joan Cujan, 2022

PLOU I FA SOL