SENTIR-ME PLE, ENTRE BUITS

"Tots nosaltres, entre les ruïnes, ens preparem per renéixer. Però pocs ho saben." A. CAMUS

Escoltar un aleteig, aixecar la vista.

Veure renéixer la vida entre runes.

Enderrocar l'abatiment.

Sentir-me ple, entre buits.

Joan Cujan, 2021

ART EFÍMER

El gran nombre de locals comercials tancats, alguns d'ells en estat d'evident abandonament, donen una imatge decadent de la ciutat. La crisi ha provocat el tancament de molts comerços, locals que estan en venda o lloguer, però que fa temps que estan buits.
Us convido a mirar a través dels vidres i descobrir el seu món interior, i generar expectatives creatives amb aquests espais buits, inspiradors. La llum del sol converteix aquests aparadors en espais d'art, color, llum i contrast.
Per contemplar aquesta exposició d'art efímer a peu de carrer, només cal sortir a passejar.

Joan Cujan, 2021

LLIURE ALBIR

 

Panteixo profundament,

pel poder omnipresent,

dels que decideixen per mi,

una ferida profunda, intima,

va fins al fons de les coses

m'ha canviat cos i anima.

M'examino el cos,

no em reconec en ell,

el trobo buit, distant

m'he transformat,

en un ésser aïllat.

Qui?, qui té aquest poder?,

ja no veig més enllà de mi,

sento un dolor profund,

dia rere dia, s'aviva,

 fins que em confino dels altres.

Joan Cujan, 2021 - foto, Jay Hilton

PESCANT NÚVOLS

Els núvols fent el seu camí errant a mercè dels vents, se senten exiliats de la terra? Pescant núvols...

Joan Cujan

TEMPUS FUGIT

Obres un antic àlbum de fotografies, passes el tou dels dits sobre la cel·lofana que les protegeix, i un cert desassossec et sobresalta, les imatges igual que els records es difuminen amb el pas del temps.

Si la nostra memòria viscuda és tan fràgil, com ha de ser la memòria que guarden els altres. Això m'ha fet pensar en els records dels esdeveniments no viscuts, que t'han explicat sobre els teus avantpassats, i que els has incorporat com teus, a mesura que els anaves escolta'n repetidament, de vegades acompanyats d'imatges.

Aquestes imatges romandran per sempre, penjades a la intempèrie, en algun espai de la memòria.

Joan Cujan, 2021

DESMEMÒRIA

El rastre dels dies passats,

roman entre solcs profunds,
cendregés la memòria
mentre els records
es dispersen en l'aire.
Busqués un sol record
obstinat, tossut,
gairebé sense alè,
amb l'esperança,
de recordar qui ets,
qui vas ser.

Joan Cujan, 2021

EL MÓN FLUEIX A TRAVÉS TEU

El món flueix a través teu. Els teus sentits són porus enormes que permeten que entri el món. Si estàs en sintonia amb la saviesa dels teus sentits, mai seràs un exiliat a la teva pròpia vida.

Joan Cujan