Panteixo profundament,
pel poder omnipresent,
dels que decideixen per mi,
una ferida profunda, intima,
va fins al fons de les coses
m'ha canviat cos i anima.
M'examino el cos,
no em reconec en ell,
el trobo buit, distant
m'he transformat,
en un ésser aïllat.
Qui?, qui té aquest poder?,
ja no veig més enllà de mi,
sento un dolor profund,
dia rere dia, s'aviva,
fins que em confino dels altres.
Joan Cujan, 2021 - foto, Jay Hilton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada