Obres un antic àlbum de fotografies, passes el tou dels dits sobre la cel·lofana que les protegeix, i un cert desassossec et sobresalta, les imatges igual que els records es difuminen amb el pas del temps.
Si la nostra memòria viscuda és tan fràgil, com ha de ser la memòria que guarden els altres. Això m'ha fet pensar en els records dels esdeveniments no viscuts, que t'han explicat sobre els teus avantpassats, i que els has incorporat com teus, a mesura que els anaves escolta'n repetidament, de vegades acompanyats d'imatges.
Aquestes imatges romandran per sempre, penjades a la intempèrie, en algun espai de la memòria.
Joan Cujan, 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada