Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dimarts, 30 d’abril del 2013
DOLCES CARÍCIES, 10
dimecres, 24 d’abril del 2013
SANT JORDI'S DAY
No m'adreço a ningú especialment, aquests mots no tenen cap destinatari en particular... o potser són tan sols per a tu.
No et conec ni he sentit la teva veu, però des que la meva mirada es va posar a la teva, fas que voli la meva imaginació, estàs en els meus més íntims pensaments. No pensis que estic foll per escriure't sense conèixer-te, tan sols pensa en el desconegut que et va somriure i li vas retornar el somriure, pensa que els meus petons podrien ser els més dolços que tastessis mai. No parlis, tan sols sent, les nostres presses van impedir que ens coneguéssim, atura't ara i llegeix les meves paraules, assaboreix-les, són càlides, saps que t'estimo. No existeix el temps entre nosaltres, existeixes i vius en la meva imaginació, sempre et desitjaré en somnis, però mai ens trobarem, ets només el record d'un instant. No sé on vius, potser estiguis molt a prop o una gran distància ens separi, però et vull i sé que em necessites, tanca els ulls i sent com els meus llavis besen suaument el teu coll, mentre mil pensaments volen des de la meva ment, no necessito parlar-te, saps que només vull estimar-te, i tu poses els límits a les meves carícies, assossega el teu desig en mi, acosta't saps que no et fallaré. Hem d’acomiadar-nos i tornar a la realitat, ves obrint els ulls lentament, pren-te tot el temps que necessitis i mira'm fixament, digues que m'estimes, tant com jo a tu.
Aquesta diada assenyalada, et regalo la rosa de les meves paraules, guarda-les dintre teu, així sabràs quan et sentis sola que hi ha algú allà fora que t'està esperant.
dilluns, 22 d’abril del 2013
DELTA DE L'EBRE
El Delta és la zona humida més important de Catalunya i es configura com un immens triangle —gairebé una illa— envoltat d’aigua i unit a terra ferma per la que fou l’antiga línia de costa. Un espai on les barreres entre cel i terra, terra i aigua, aigua dolça o salada, camps de conreu o vegetació autòctona es confonen. Les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres, malgrat aquest escàs relleu, la riquesa vegetal és considerable, destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera. La confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de (360 espècies) i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània.
dimecres, 10 d’abril del 2013
POR A FER-SE GRAN
Son les quatre de la matinada, quan regna el silenci,
soc al llit esmaperdut , tremolant i banyat en suor,
enmig d'angoixants somnis reals o imaginaris,
em desperto neguitós, sobtadament d'un malson.
Ara sé que els meus reiterats temors infantils,
quan em desvetllava plorant sense motiu aparent,
són ara de adult, les meves actuals causes d'insomni,
el desassossec de no voler assumir fer-me gran.
De no complir amb les esperances posades en mi,
sempre bevent de la font de l'eterna adolescència,
abandonar el món real, i volar "al país del mai més"
més atractiu i temptador, on els somnis es fan realitat.
La fosca nit em reserva llargues hores robades a la son,
perquè amb els ulls oberts, escolti els batecs del cor,
podria ser que si els tanqués, tornés a no ser adult,
i si ningú ja em despertés, morir-me sent Peter Pan.
Fotos y Text: Joan Cujan 2013
diumenge, 7 d’abril del 2013
ABSTRACCIÓ (Alguna cosa més que taques sense sentit)
Cap gran artista
veu les coses com són en realitat, si ho fes, deixaria de ser artista. Oscar
Wilde
El món de la
realitat té els seus límits, el món de la imaginació és infinit " Jean
J. Rousseau
* Feu click a la imatge per ampliar
Recordo l'emoció
que vaig viure quan sent un nen vaig visitar amb els meus pares les coves
d'Altamira (en aquells anys es podia visitar les coves originals), anys després
ja gran, vaig sentir la necessitat de donar sortida a aquests sentiments,
pintant aquesta aquarel·la amb detalls de pintura acrílica.
De vegades puc
quedar absort durant minuts, veient com es desplaça un raig de llum, o una
ombra per una paret, són moments màgics que transformen els objectes, els
acaricien, els donen volum ... llavors el temps s'atura, les meves mans
comencen a dibuixar en l'aire noves imatges que surten del meu interior, en
aquests moments intento quedar-me solament amb les meves impressions i dibuixar
amb uns simples traços, unes taques de color sobre un tros de paper per donar
sortida a les meves emocions, el dibuixar és un mitjà vital d'expressió molt
necessari per a mi. Aquestes mirades germinen
una nova manera d'entendre la llum i l'espai, que em permeten jugar amb les
formes i el color a través de
l'abstracció, en contraposició a una representació figurativa. Encara que l'abstracció pugui semblar neutra
i racional, si la deslliurem del mite de la fredor que tantes vegades
l'envolta, l'univers abstracte està ple de textures i color, això em permet endinsar-me
en la imatge i veure més enllà del que del que representa, per allunyar-me del
rigor figuratiu i apropar-me a la emoció,
mitjançant la experimentació contínua y una reflexió de forta presència
minimalista on el anàlisis de la llum i l'ombra sobre els objectes materials,
adquireix un protagonisme rellevant.
Quan es crema el bosc, la naturalesa perd els seus colors ...
Text i Imatges: Joan Cujan
L'art és una mentida que ens apropa a la veritat. Pablo Picasso
L'art és sobretot un estat de l'ànima. Marc Chagall
dijous, 4 d’abril del 2013
MATRIOSKA
Ets com una capseta que han intentat obrir i després de molts intents sense èxit l'han deixat damunt d'una taula, com un moble més i continuen buscant. No obstant això jo t'he agafat entre les meves mans, m'he pres tot el temps necessari per obrir-te, tot i les dificultats no he desistit en l'intent, una i altra vegada al obrir-te apareixia sempre a dins una altra nina, aparentment igual, però més petita, més freda ... fins que he trobat amagada, una clau que m'ha permès que t'obrissis sola, sense manifest esforç i poder per fi accedir al teu interior, i que coses he trobat que no coneixia? allà he trobat ... sensibilitat, empatia, molta tendresa, disponibilitat per obrir-te i parlar de tu, somriures, petons, sensualitat, cançons, un cervell molt creatiu, entre moltes altres coses. Unes m'han agradat molt, altres no tant, les he anat dipositant fora i les he tret lluentor llevant antics pols, lleugers corpuscles que ocultaven la teva bellesa, i ha tornat a renéixer la vida en els teus ulls. Algunes de les coses trobades les has modelat a la meva manera i al final ha quedat una caixa com la havia imaginat, més bonica. Sóc bastant curiós per naturalesa i m'agrada preguntar, tu també volies saber, per què m'havia fixat en tu de totes les capsetes que havien passat per la meva vida ... molt senzill i simple alhora, només tu havies aconseguit capturar la meva atenció, per fer que em decidís obrir el teu interior .. ara quan ja dono casi per acabat el meu treball, no ets una capseta millor, sempre has estat una magnífica capseta, però ara gaudeixo de tota la bellesa que guardaves tancada l'interior.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)