dimecres, 6 de juny de 2018

MALSON



Ràpids pensaments 
teixeixen el meus somnis,
una densa boira
s'apodera de la teva imatge
i no deixa rastre,
m'he vist, mirant-te 
sense rostre
només existeixes
en la meva imaginació. 

Joan Cujan  2018


dilluns, 4 de juny de 2018

LA SILENT FATIGA DE CONVIURE AMB UN MATEIX



Pots començar a córrer sense parar,
buscar ajuda desesperadament,
no importa el lluny que vagis,
mai arribaràs a cap destí,
no vols fugir de tu, sinó de la teva vida.

És impossible escapar-se, de ment i cos,
allibera't, accepta't com ets,
estima't amb totes les teves misèries,
accepta les teves llums i ombres,
no reprimeixis les teves emocions.

Sigues fidel a tu mateix.

Joan Cujan 2018

dimarts, 8 de maig de 2018

DESBORDAR LA REALITAT



Si cuides amb excessiva llibertat el jardí secret de la teva imaginació, pot arribar a fer-se massa exuberant i desbordar la realitat...

Joan Cujan 2018



SERRA DEL CADÍ II


A vegades penso que per molts anys que passin, sempre queda temps per viure, el problema és que els paisatges pels quals transitem segueixen sent els mateixos, i alberguem les mateixes preguntes i la mateixa absència de respostes...

Joan Cujan  2018

dissabte, 5 de maig de 2018

COM AIGUA DE PLUJA


De la mateixa manera que canvien les coses, ho fem les persones, som tan fràgils com núvol que passa, com aigua de pluja, com un fugaç pensament... Sentir nostàlgia del que podríem haver estat, només ens crea insatisfacció. L'únic que podem fer és viure en constant transformació, siguem capaços d'adaptar el nostre pensament a la realitat canviant que ens envolta i gaudim de la bellesa del que s'ha viscut mentre ens preparem per viure el futur...

Joan Cujan  2018

SERRA DEL CADÍ


Es pot desitjar alguna cosa més gran que el gaudi en la contemplació de la immensitat de la Natura i formar part d'ella... Potser l'íntim plaer de les petites coses...

Joan Cujan 2018

diumenge, 22 d’abril de 2018

PERDUTS






Li vaig dir, que estava perdut,
en mirar-me va somriure,
jo també estic perduda.
Llavors, vàrem saber,
que ja no ens importava,
acabàvem de trobar-nos.



Joan Cujan 2018

dissabte, 21 d’abril de 2018

COM UN LLIRI OBERT


Així són les coses a l'abril,
com més petites més tendres,
més suaus,
més dolces.
Com la teva mirada
que creua la meva
i m'ho diu tot
sense dir-me res.

Karma Gual

dimarts, 10 d’abril de 2018

COM NÚVOLS AL CEL


Som els somnis,
que atresorem
al llarg dels anys.
De vegades, 
els sentim propers,
quasi els toquem,
d'altres, passen eteris,
per davant dels ulls,
com núvols al cel.

Joan Cujan  2018

MIRATGE


Tot acaba sempre molt lluny,
en confins remots, infinits,
on no acabes mai d'arribar.
Potser tot el camí recorregut
ha estat només un miratge...

Joan Cujan 2018

dissabte, 31 de març de 2018

L'HORITZÓ IMMEDIAT


Un immens desencís
m'impedeix veure l'horitzó,
m'imagino darrere, ocults,
infinits espais de llibertat,
i el meu esperit naufraga
en aquest mar d'incerteses.

Joan Cujan  2018

dijous, 15 de març de 2018

PASSEIG


El so del frec
dels teus passos
en trepitjar l'herba,
es perd sinuós,
entre l'ombra dels avets.
Ara sents el murmuri
de l'aigua en passar
entre els marges del llac,
trencant el silenci
de les pedres.
I et quedes 
impàvid,
escoltan
els sons
que flueixen.

Joan Cujan  2018

dimecres, 14 de març de 2018

ARRELS



La tempesta
s'acosta,
implacable,
intolerant,
inflexible.

Sóc,
un arbre nu,
enmig del bosc,
el vent,
inclement, 
em balanceja.

Impossible
mantenir-me
erecte,
arrelat
a la terra
resisteixo.

Joan Cujan  2018
.

diumenge, 25 de febrer de 2018

FRAGMENTS D'EXISTÈNCIA



Tot m'és incert.

No sé d'on surt
aquesta feble lucidesa,
que em permet vagarejar
pels senders de la memòria.

Una fràgil llum
s'endinsa tremolosa,
en la persistent,
densa boira
que s'empassa,
sento un neguit furiós
quan m'arrabassà
els últims records.

La meva mirada fuig
i es perd, per allunyar-se
d'aquest incessant transit
entre llums i penombres.

Avui el mirall m'ha mostrat
de sobte, entre reflexos
de somnis esberlats,
l'estrany que m'habita,
i en veurem reflectit
he vist que l'eternitat
ja s'allotja als meus ulls.

Joan Cujan 2018







dimecres, 21 de febrer de 2018

OSLO






La teva mirada
escurça la distància,
sempre em captura,
adorm el pas del temps,
deixant un rastre
de càlida tendresa.

Joan Cujan  2018