divendres, 15 de març del 2024

L'ÀNIMA ARDENT

 


L'ÀNIMA ARDENT

Assedegat mirés el pou sense gairebé aigua,
et mulles els llavis, beus un glop, quin privilegi.
S'assequen els camps sense conrear,
d'una terra àrida, quasi deserta, esquerdada,
neixen xarxes de clivelles de vegetació molt escassa.
Mai més cap festí a taula, només ens servirem
les restes d'una collita malmesa.
Estèril, la terra mira el cel, ni gota d'aigua.

Abril, 2024

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA




TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

Per damunt dels records, un vent de tempesta,
la neu que cau a flocs no s'atura.
Recolzant les ganes d'arribar contra un mur de l'estació,
se'm fa present un regust vell, de molts anys enrere.
Arriba el tren cremallera, nou, vigorós, trencant el silenci.
M'abrigo per no veure el fred creixé entre la neu,
els petits fan homes grans amb nas de pastanaga.
M'endinso en el paisatge d'un llac inexistent, trepitjant
aquesta neu flonja que vol fer-se aigua d'estiu.
Sota un cel blanquíssim com un llenç sense núvols,
no hi ha camí, tot són dreceres, voldria perdre'm
pel laberint dels anys, córrer, saltar, riure com amb vuit anys,
i agafat de la mà amb el nen que vaig ser tornar junts a casa.
S'eclipsa dins meu el sol dels anys passats, potser perduts.
A la tarda es fa fosc de seguida, el tren buit s'atura,
les portes tancades al fred, una multitud resta a l'andana.

Març, 2024

dijous, 7 de març del 2024

SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES II

 



SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES

Des de la mort del pare
em sento lluny de tu,
fa temps que no et fas present
quan em desperto a les nits,
no veig espectres de llum
als peus del llit,
ja no mels cobreixo
amb llençols, com feia de petit
per por que te m'emportessis
amb tu, amb tots vosaltres.

No hi ha camins ni ponts per aquest viatge,
voldria anar, per donar-vos una abraçada,
però els peus no em segueixen,
què em queda sinó que esperar,
que el pas dels anys faci més fàcil,
 el camí d'arribada.

Lluny de tu, de tots, aquí sol.

Potser si tornes a néixer.

Març, 2024



LES ESTACIONS TERMALS - SUSANA SOLANO



LES ESTACIONS TERMALS
Susana Solano va dur a terme l'any 1987 dues obres titulades Estació termal n. 1 i Estació termal n. 2. A més, n'hi ha d'altres de morfologia semblant o relacionada com ara Eixut, Fa el set (ambdues del 1988) o Maca-ell / Maco-ella (1989). Totes elles tenen una presència d'altars, capses, taules, sarcòfags o cenotafis, amb una forma de grans contenidors, però sense portes per veure'n l'interior, la qual cosa és una metàfora freqüent en l'obra de Solano. Són escultures, per tant, que semblen resguardar secrets no revelats, com si volguessin objectivar sentiments passats en una mena d'exorcisme terapèutic. Solano ha afirmat que li agrada l'atmosfera de les estacions termals i dels banys públics. Ha fet fotografies d'aquests espais que són borroses, un fet que remarca el seu interès per l'atmosfera més que no pas per l'espai mateix i els estris que hi ha. A més Solano va fer, poc després, una gran instal·lació sobre aquest món titulada Hidroterapia (1991-1992), presentada a la galeria Joan Prats de Barcelona.











dilluns, 4 de març del 2024

ANIHILAT II



ANIHILAT II

Perdut en uns anys absurds,
on res al meu voltant té sentit,
i la realitat es descompon afeblida.

No sóc a temps de comprendre
un món malalt, intimidat
per violències alienes.

Pobles anihilats, reduïts al no-res,
sucumbeixen sota el pes
d'una tristesa infinita.

Març 2024

LA IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA




LA IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA

Una translúcida densitat
em feia sentir invulnerable,
ingràvid, lleuger, sense pes,
tranquil d'ànim m'ho mirava
com un jeroglífic sense desxifrar,
en aquest estat d'ignorància
em sentia lúcid, en pau,
era com una ànima deshabitada,
que vol posar-se en camí.

Febrer, 2024

LLUM EN LA FOSCOR




LLUM EN LA FOSCOR

Invocaré dins les cèl·lules de la pell
mil i una vegades renovades,
el fi vel per on traspuà el primer raig de sol.

Busco entre imatges picassianes,
al fons de l'ull sobre la retina,
l'excusa per no deixar de veure.

Cap mancança de llum és prou fosca,
per no veure mai més néixer el dia
en una nit sense alba.

Tinc por de vestir-me de nit.

Febrer, 2024


diumenge, 3 de març del 2024

MIRÓ-PICASSO


Miró-Picasso

L'exposició Miró-Picasso és un projecte conjunt i únic de la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, Joan Miró i Pablo Picasso, que van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys, van escollir Barcelona per llegar la seva obra en forma de centres d'art monogràfic.

La mostra s'organitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i reunirà un conjunt de més de 250 obres de col·leccions públiques i privades d'arreu del món amb l'objectiu d'exposar, un al costat de l'altre, dos artistes que van transformar l'art del segle XX. amb veu pròpia i una intensitat plàstica sense precedents. Des del moment en què es van conèixer l'any 1917 a Barcelona fins als seus últims projectes monumentals, com l'episodi del Pavelló de la República Espanyola a París el 1937 o l'interès per la tècnica ancestral de la ceràmica, el visitant també descobrirà com aquests dos artistes i amics. Van compartir molts moments transcendentals de la seva carrera.

Miró-Picasso forma part dels actes de la Festa de Picasso 1973-2023, que inclou un total de 50 exposicions dedicades a Picasso que tindran lloc arreu del món entre la tardor de 2023 i la primavera de 2024.


Mont-Roig, l´església i el poble. Oli sobre tela, 1919 Joan Miró


Dona en la nit, Joan Miró


Gran nu en una butaca vermella - Picasso, 1929


El bes, Picasso, 1925


diumenge, 25 de febrer del 2024

CASTELL DE LOARRE (OSCA)



A Osca, sobre un penyal, el castell de Loarre resistia el pas del temps des de ja fa mil anys. És un dels castells medievals més ben conservats d'Aragó i, a més, pot presumir de ser una de les fortaleses romàniques més ben conservades d'Europa. Ha estat castell, fortalesa, residència reial, monestir.

Als 1.070 metres d'altitud aconsegueix una fantàstica vista panoràmica sobre la comarca de la Foia d'Osca. És un castell vigilant encara que va perdre el seu caràcter militar ja fa molt de temps a mesura que va avançar la Reconquesta. El seu bon estat de conservació exterior ens deixa imaginar com va ser la vida entre els seus murs, traslladant-nos a una altra època.

JO VOLDRIA






JO VOLDRIA

La flama voldria tornar-se fusta,
per continuar cremant eternament.

El vell voldria ser el nen que va ser,
qui no vol ser jove perpètuament.

Jo voldria...

diumenge, 11 de febrer del 2024

PASTORAL





PASTORAL

Hi ha dies que una pluja de primavera,
té la força d'invocar la bellesa

Espígol, fonoll, romaní.

Ja verdeja el blat arran de terra,
es vesteixen de blanc els ametllers.

Blat, ametlles, olives.

La terra xopa fa del no-res petits rierols,
meandres sinuosos d'aigua enfangant el camí.

Avui tota la primavera es banya.

En soledat, ja amb pluja minsa,
fent drecera, refaig el camí.

Al lluny canta un rossinyol.


Osca - Febrer 2024

dissabte, 10 de febrer del 2024

L’HORABAIXA





L’HORABAIXA

Arriba la darrera llum,
s'apaga un dia breu,
efímer com les il·lusions
de curta volada.
Hoste d'una vida passatgera,
el pas dels anys,
unes mans fredes
i el cabell gris,
m'han buidat per dins.
Orfe de desig,
al llindar de la vellesa,
ara, a la penombra
quan no m'hi veig,
una pau serena m'acomboia.

Osca, 2024

L'ART de PENSAR V


L'ART de PENSAR V - La majoria de la gent viu al marge de l'art, perquè és incapaç d'entendre'l.

ARRANZ-BRAVO - MEMÒRIA EXPANDIDA

ARRANZ-BRAVO - MEMÒRIA EXPANDIDA

La Fundació Arranz-Bravo ret homenatge a Eduard Arranz-Bravo (1941-2023), que va morir el 20 d'octubre.
L'exposició mostra la diversitat de mirades artístiques d'Arranz-Bravo, reunint un total de setanta-quatre peces que ajuden a situar la seva evolució artística dins la Història de l'Art Català. Dibuixos, gravats, pintures, llibres, pintures murals, escultures o fins i tot segells, a través d'una selecció que aporta també obra inèdita provinent del fons de la fundació Arranz-Bravo i del taller de l'artista.













NURIA PLA MONTSENY (1916-2011) - CASA-MUSEU

NURIA PLA MONTSENY (1916-2011)

Va finalitzar els estudis de medicina el 1940 a la Universitat de Barcelona i va ser una de les primeres dones que es van graduar en aquesta facultat a Catalunya.
Amb una personalitat polifacètica i gran sentit empresarial, es va fer càrrec a partir del 1940 de l'institut farmacèutic que havien fundat el seu pare i Joaquín Ravetllat, continuant així les activitats comercials del mateix fins al 1980 i habitant la casa fins a la creació el 2011, de la Fundació i el Museu.
La seva passió per la cultura i les arts, potser heretada de la seva mare, la va portar a iniciar el que arribaria a ser una gran col·lecció de moble espanyol dels segles XVI al XVIII, on s'inclouen també talles, teixits, miralls i objectes de plata.
Dins dels mobles va escollir de manera preferent el secreter, la taula i el rebost per considerar-los com els més representatius de la cultura espanyola, aconseguint reunir una col·lecció única al món per al gaudi dels visitants de la seva Fundació i Casa Museu.
CASA - MUSEU
L'edifici del museu: Ideat i construït el 1928 per Adolf Florensa i Ferrer - L'il·lustre arquitecte de la Casa Cambó i restaurador de Drassanes o el Claustre de la Catedral de Barcelona, es va inspirar a les masies tradicionals per idear aquesta construcció arquitectònica única que es distingeix per la seva doble façana envoltada per més de 3 hectàrees de naturalesa dels Jardins del Doctor Pla i Armengol.