diumenge, 17 de desembre de 2017

AQUEST MATÍ EN OBRIR LA FINESTRA



Aquest matí en obrir la finestra
per deixar que entrés la llum,
t'has fet present en els tebis raigs
d'aquest sol d'hivern
que han acariciat el meu cos.

Té enyorat com mai ho había fet,
encara que només fos
amb les ganes del desig,
fins a tremolar de fred
per la teva absència.

Els meus pensaments estan atrapats,
allà, al raser del teu paisatge,
cau de tendres calideses,
on es fan realitat
tots els sols de primavera.

A fora el vent mou el fullatge,
entre records que es fan present,
impàvid observo el paisatge.

Joan Cujan  2017

dissabte, 16 de desembre de 2017

TRAVESSAR MURS INVISIBLES






Hi ha moments en la vida en què sents la necessitat de travessar uns murs invisibles que s'aixequen entre els teus sentiments íntims de pertinença a un grup i la voluntat imposada d'altres, i sense adonar-te sents que ets capaç de saltar-los...

dijous, 14 de desembre de 2017

CARTOIXA DE MIRAFLORES






Tots els instants de bellesa pertanyen a un ordre còsmic que només es poden entreveure si ets capaç de deixar-te posseir íntimament per ells...

dissabte, 2 de desembre de 2017

CUCA DE LLUM



Cadascú dorm la nit del seu cansament,
captiu en la seva diminuta albada;
aquell que quan està sol s'agita
com una cuca de llum
al cor de la seva llum interior;
enmig de la multitud,
es confon amb l'encegadora llum dels altres...

Karma Gual

dijous, 9 de novembre de 2017

RÈQUIEM



....i desconsolat, t'arrapes al tronc d'aquest arbre que va ser,
i que és ara, escorça clivellada, somriure amarg....
cos nu del neguit turmentós.

Fils de sang et solquen el cor
i et sorprén la llum celestial
i a la claror de l'aurora, ja sec de llàgrimes,
nou, nu, sol només amb tu, emprens el camí vers l'infinit...

Karma Gual

dimarts, 7 de novembre de 2017

Daurats cruixents com fulles seques







Ocres, vermells, taronges, daurats cruixents com fulles seques, una paleta amb els sons d'una bella simfonia de tardor... sigues feliç, la natura t'estima...

Joan Cujan

dimarts, 24 d’octubre de 2017

SOLEDAT



Les meves passes ressonen pel camí, miro al meu voltant i tot sembla estar desert, els raigs del sol cremen la meva pell, la xafogor no em deixa pensar, continuo el meu passeig escoltant el silenci que m'envolta i les poques persones amb qui em creuo passen sense saludar-me, no les conec, no existeixo per a elles, tan sols sóc una ombra que camina...

Joan Cujan  2017

dimarts, 17 d’octubre de 2017

HELP CATALONIA



Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot l'imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.
Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.
Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de fer costat amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reivindicar la nostra sobirania.

JOAN CUJAN  2017


https://youtu.be/OAEYtrIAfEI



dissabte, 14 d’octubre de 2017

PLANY



Planyo els que no poden dormir,
els imagino sentint sons llunyans,
tocs de campanes,
hores, mitges i quarts.....
La nit que passa lenta,
com un caragol
que es mou dins la carcassa,
presoner,
esperant que neixi l'alba...

Als que no podeu dormir... Serenor


Karma Gual 




divendres, 13 d’octubre de 2017

PIOLIN'S de FERRO



Sovint l'odi es disfressa amb un aparent somriure, un to paternal, mentre naveguen entre mars plens d'esperança Piolín's de ferro amb el cor ple de fel...


Joan Cujan  2017

dilluns, 9 d’octubre de 2017

BASARDA












Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiós, aclaparat, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava. Sents un caos, una confusió de la ment i el cos. Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs. La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això.

És un temps per plorar a les postes de sol,  i amb tanta bellesa, nodrir-se amb forces renovades, per afrontar el gran repte que ens espera. 

La lluita és part del procés, no et pots donar per vençut, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i junts ho podem aconseguir.

Joan Cujan  2017

dijous, 5 d’octubre de 2017

MARIA



Amb la lucidesa dels anys,
d'un temps ençà
que no sé si encara em pertany,
potser intentant sobrevivint-me,
en estèrils pensaments.

M'atrapen i m'atrauen en la nit,
les enigmàtiques imatges
que es fan presents,
ambigües i resplendents
a la paret de la cambra.

Essent un infant, quan vas marxar cap a la llum,
aquella primera nit sense tu, entre tenebres,
vaig descobrir-te, observant-me Maria.
Molts anys em vaig sentir confós,
estimat d'amagat, amb el temps protegit.

Fins aquell dia en què el meu pare,
va assenyalar la paret de la cambra,
"mira"- em va dir - "La mare ve a buscar-me".
I vau viatjar junts cap a la llum,
et vaig perdre després d'aquest viatge.

Seduït pel buit,
de la teva absència,
des d'aleshores
m'he sentit doblement orfe,
fa tants anys
que t'espero ple de dubtes.

No sé com fer per foragitar
el no-res que m'oprimeix.
Segueix viva l'esperança
de veure't un cop més, 
i agafats de la mà,
caminar cap a la llum.

Joan Cujan  2017












dilluns, 2 d’octubre de 2017

IGNOMÍNIA



SÍ! (No caminaré sol)

Estic fart de tota aquesta gent,
que mai han entès maleïdament res,
que només volen sotmetre'ns
des de la Metròpoli a la Colònia.

Mai volent saber la veritat,
falsejant la realitat,
creant odi.

Suposo que hauré d'ignorar-los,
i escopir el seu verí,
passem de les paraules a les accions.

I jo estaré allí i diré que "SÍ".

Joan Cujan 2017




diumenge, 17 de setembre de 2017

MIRADES


A mesura que van passant els anys, et vas fixant més en els petits detalls, i la teva vida s'enriqueix amb nous matisos que de jove no tenies temps d'apreciar... com els somnis infinits d'aquestes mirades, que esperen il·lusionades, el naixement d'una vida diferent en un nou País...  

diumenge, 3 de setembre de 2017

El SUBTIL ENCANT DE LA MEMÒRIA



Rastrejar entremig d'espais de la memòria, és com llegir el pòsit d'una tassa de cafè,
per endevinar els enigmàtics oracles d'un passat llunyà, inintel·ligible que ens mostra la vulnerabilitat dels records, d'una realitat polièdrica que el pas del temps ha anat esborrant, fins a fer-se fonedissa.

Recordar és sobreviure al passat. ¿Quins són els límits de la memòria?
Segurament els de la imaginació, en sacsejar i endinsar-se en el subconscient, jugant amb realitat i ficció, ajuda a fer més visibles imatges guardades en les teranyines de la memòria.

L'anima, sempre té la voluntat de refer l'univers perdut de la infantesa, que fa niu en els rastres que persisteixen en el record de qui ens estima i es barregen amb els d'un mateix. La memòria és d'una ambigüitat evocadora, tant subtil com evanescent i lleugera, que s'instal·la a prop del cor per gaudir de la seva intimitat protectora.

Deixa'm ser part dels teus records, deixa que facin niu en el teu cor.


JOAN CUJAN  2017