SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES
Des de la mort del pare
em sento lluny de tu,
fa temps que no et fas present
quan em desperto a les nits,
no veig espectres de llum
als peus del llit,
ja no mels cobreixo
amb llençols, com feia de petit
per por que te m'emportessis
amb tu, amb tots vosaltres.
No hi ha camins ni ponts per aquest viatge,
voldria anar, per donar-vos una abraçada,
però els peus no em segueixen,
què em queda sinó que esperar,
que el pas dels anys faci més fàcil,
el camí d'arribada.
Lluny de tu, de tots, aquí sol.
Potser si tornes a néixer.
Març, 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada