L'ÀNIMA ARDENT

 

L'ÀNIMA ARDENT

Assedegat mirés el pou sense gairebé aigua,

et mulles els llavis, beus un glop, quin privilegi.

S'assequen els camps sense conrear,

d'una terra àrida, quasi deserta, esquerdada,

neixen xarxes de clivelles de vegetació molt escassa.

Mai més cap festí a taula, només ens servirem

les restes d'una collita malmesa.

Estèril, la terra mira el cel, ni gota d'aigua.

Abril, 2024