TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

Per damunt dels records, un vent de tempesta,

la neu que cau a flocs no s'atura.

Recolzant les ganes d'arribar contra un mur de l'estació,

se'm fa present un regust vell, de molts anys enrere.

Arriba el tren cremallera, nou, vigorós, trencant el silenci.

M'abrigo per no veure el fred creixé entre la neu,

els petits fan homes grans amb nas de pastanaga.

M'endinso en el paisatge d'un llac inexistent, trepitjant

aquesta neu flonja que vol fer-se aigua d'estiu.

Sota un cel blanquíssim com un llenç sense núvols,

no hi ha camí, tot són dreceres, voldria perdre'm

pel laberint dels anys, córrer, saltar, riure com amb vuit anys,

i agafat de la mà amb el nen que vaig ser tornar junts a casa.

S'eclipsa dins meu el sol dels anys passats, potser perduts.

A la tarda es fa fosc de seguida, el tren buit s'atura,

les portes tancades al fred, una multitud resta a l'andana.

Març, 2024