divendres, 23 de setembre del 2016

LA POLS DE L'ÀNIMA



Mentre vespreja'n les hores,
i la silent fatiga del pas dels dies,
alenteix el trànsit dels anys.

Recordo l'aroma del teu jardí,
en les vesprades d'estiu,
i la brillantor dels teus ulls.

No em sé avenir que ja no siguis aquí,
per quin designi diví que desconec,
un dia et vas fondre en la foscor.

Sonarà un altre cop "Silenci", recordes,
et faràs present a la meva tendresa,
i de nou seràs desig a la meva pell.

Ets part de la matèria de les meves fantasies,
càlides nostàlgies de gaudir a ras de pell,
quan tot eren nous descobriments per assolir.

Joan Cujan 2016


dissabte, 17 de setembre del 2016

INTERPRETA'M



En les interminables nits d'insomni,
en què un persistent silenci t'envolta,
et sents sense amagatall on raure,
de la subtil fragilitat de l'existència.

Són tants els records escollits a l'atzar,
d'aquest mosaic de llums i ombres,
a on es barregen els retalls dels dies viscuts,
imatges callades, que parla'n de mi, de tu,
rebel, invoco l'esclat d'una follia passatgera.

Que m'impedeix fer un pas més,
llançar-me a l'inescrutable,
vertigen de la vida,
sense perdre mai l'esperança,
de gaudir de l'impuls,
i aprendre d'aquest nou viatge.

Joan Cujan  2016

divendres, 16 de setembre del 2016

APARAULA'M


Escala'm amb paraules,
sóc una muntanya al captard,
dolça, dòcil: inimaginada.

Navega pel meu mar,
gronxa el meu cos
amb onades de mots encadenats.

Caminem plegats
pels senders sereníssims,
de la pell tardoral.

Emplena'm de poesia.

Karma Gual 

dimecres, 14 de setembre del 2016

CONSCIÈNCIA I ABSTRACCIÓ



Tinc consciència de la bellesa, però hi ha dies que no la trobo a la ciutat, però la sento, està latent en el meu interior, sempre hi ha una poesia en les coses comunes i senzilles, si les observo amb sensibilitat, puc abstreure la seva bellesa per amagada que estigui. Aquesta bellesa reconeixible a la mirada de qualsevol persona, passa la majoria de les vegades sense que sigui apercebuda. Durant minuts he seguit el joc de llums i ombres que es projectaven al mur, aviat han deixat de tenir interès tots els elements recognoscibles, "una fulla seca, pètals vermells que es recolzen en el mur, on la llum de la tarda projecta llargues ombres que es mouen jugant amb el vent", per centrar-me només en el mur desproveït de natura, amb els reflexos de tots els colors, de vegades intensos, altres tènues, que s'engrandeixen amb els últims raigs de sol, i es mouen al vaivé dels corrents d'aire, en les restes de pintura verda que cobria el mur i que el pas del temps ha fet pràcticament desaparèixer, per quedar-me només amb una imatge abstracta, que conté la natura en moviment, els elements, el pas del temps, sense necessitat que estiguin representats, només percebuts pels sentits... inclouria també aspectes que escapen a la representació, però que són presents i aporten la seva globalitat, el so de la natura en moviment i el perfum que sura en l'aire...

Joan Cujan  2016




divendres, 2 de setembre del 2016

DESIG



És en aquest cos
refugi de passions,
on resideix la poesia
dels dies passats,
que lluny està l'oblit,
quan el record és encès,
a frec de pell, suau xiuxiueig
de tendreses guardades,
records d'antigues carícies.

A on s'emmiralla la memòria
d'aquest present sense presses,
que s'allotja en els teus ulls,
on neixen els miralls que reflecteixen,
l'adrenalina dels meus somnis,
que veuen com passen
accelerades les hores,
en un incessant trànsit,
de libidinosos desitjos.

Joan Cujan 2016