Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dijous, 21 de maig del 2020
dissabte, 16 de maig del 2020
RODA EL MÓN I TORNA AL BORN
Quan de petit era dins la meva habitació, mai vaig pensar en el bullici del carrer, el meu món estava dins de la llar, em sentia indefens fora de la família. La meva curiosa mirada es detenia en les petites coses i aprenia des de dins a anar reconeixent l'exterior. Avui en despertar-me, un callat silenci m'ha fet sentir la necessitat de mirar per la finestra, ha passat el temps, no sabria dir si molt o poc, era com si tot s'hagués aturat, ningú als carrers deserts, només algun ocell, per fi he vist passar una noia jove amb el seu gos, després una camioneta ha deixat caixes d'aliments en una residència d'avis propera, aquesta petita mostra de vida, m'ha fet somriure. Però no vull sortir, em sento inquiet, indefens com quan era nen, a fora el món batega lentament, s'ofega en silenci.
Joan Cujan 2020 (pensaments aïllats)
divendres, 15 de maig del 2020
VINDRIA PER QUEDAR-ME
dimarts, 5 de maig del 2020
COM EL IOGURT DEL FRIGORÍFIC
diumenge, 3 de maig del 2020
MARE
Etiquetes de comentaris:
DESPULLANT L'ÀNIMA,
FOTOS ESCRITES,
POESIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)