Retroba't en els meus ulls,
vull veure'm reflectit,
dins l'iris de les teves pupil·les.
Joan Cujan 2018
diumenge, 21 d’octubre del 2018
dissabte, 20 d’octubre del 2018
dimecres, 17 d’octubre del 2018
QUIN VERTIGEN
Quin vertigen, davant de la força de la natura... és gairebé obscena, aquesta orgia dels sentits...
dissabte, 13 d’octubre del 2018
POTSER
Potser perquè veig en tu
el que ningú més veu.
Potser una tarda de tardor
entre daurats de fulles mortes.
Potser aquesta olor dolça
que m'encisa i m'embriaga.
Potser tot em deixa buit
i tu o emplenés de goig.
Potser, un dia escriuré
un poema que parli de tu.
Potser, potser, potser...
Joan Cujan 2018
dijous, 11 d’octubre del 2018
ÒRFENA DE CARÍCIES
Nits inquietes
desvetllen somnis.
Òrfena de carícies,
necessito retrobar-me
en els teus dits.
T'esperaré anhelosa,
ets l'escalf amorosit
d'aquest fràgil cos,
que ara me'l sento
més meu que mai.
Assossega'm
el desig de tenir-te,
allibera'm d'aquesta
abstinència adormida.
Oh, lletania de sospirs.
Joan Cujan 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)