dissabte, 23 de juny del 2012

ADDICTE A LA LECTURA




La lectura ens enriqueix, els beneficis de la seva pràctica diària són de sobres coneguts i és fàcil disposar de 30 minuts al dia per tal de poder satisfer el nostre amor a la lectura, us deixo uns senzills consells:

Sigues un bon exemple de lector: Cal assegurar-se que ens vegin llegir sovint, ens regalaran bons llibres sense haver de demanar-los.

Fes de la lectura una cosa divertida: Si no és divertit, no tens ganes de repetir.

No creïs una rutina: Llegir a la mateixa hora o en el mateix lloc no és una bona idea ja que a ningú li agraden les rutines.

Llegeix en qualsevol moment i en qualsevol lloc: L'inesperat alimenta la imaginació.

Ves a la biblioteca de forma regular: És bo conèixer llibres nous.


Un últim consell: Seguiu la meva experiència de llegir amb companyia i de comentar el llegit després, és molt estimulant.



Fotos de la xarxa - Text: Joan Cujan 2012





ADICTO A LA LECTURA

La lectura nos enriquece, los beneficios de su práctica diaria son de sobra conocidos y es fácil disponer de 30 minutos al día para poder satisfacer nuestro amor a la lectura, os dejo unos sencillos consejos:

Sé un buen ejemplo de lector: Hay que asegurarse de que nos vean leer a menudo, nos regalarán buenos libros sin tener que pedirlos.

Haz de la lectura algo divertido: Si no es divertido, no tienes ganas de repetir.

No crees una rutina: Leer a la misma hora o en el mismo lugar no es una buena idea ya que a nadie le gustan las rutinas.

Lee en cualquier momento y en cualquier lugar: Lo inesperado alimenta la imaginación.

Ve a la biblioteca de forma regular: Es bueno conocer libros nuevos.


Un último consejo: Seguid mi experiencia de leer en compañía y de comentar lo leído después, es muy estimulante.








dissabte, 16 de juny del 2012

DOLÇ DESPERTAR




Un petit raig de sol que es filtra entre els taulons de la persiana il·lumina els meus ulls, em desperto sobresaltat, el primer que veig ets tu sumida en un plàcid somni, m'apropo per darrere lentament i poso els meus braços a la teva cintura, et dono un petó suaument al clatell, després rosego el lòbul de la teva orella abans que els meus llavis tornin a besar el teu preciós coll, et puc despertar .... però un impuls irrefrenable em fa lliscar una mà per acariciar els teus pits, això t'excita, vols que segueixi ... respiro profundament, el so dels cotxes al circular irrompen a l'habitació i el seu so acompanya el compàs de la meva respiració accelerada, mentres gaudeixo d'aquests instants de felicitat, dels teus llavis s'escapa un lleu somriure.
Joan Cujan 2012


Un pequeño rayo de sol que se filtra entre los tablones de la persiana ilumina mis ojos, me despierto sobresaltado, lo primero que veo eres tú sumida en un plácido sueño, me acerco por detrás lentamente y pongo mis brazos en tu cintura, te doy un beso suavemente en la nuca, después mordisqueo el lóbulo de tu oreja antes de que mis labios vuelvan a besar tu precioso cuello, te puedo despertar .... pero un impulso irrefrenable me desliza una mano para acariciar tus pechos, esto te excita, quieres que siga ... respiro profundamente, el sonido de los coches al circular irrumpen en la habitación y su sonido acompaña el compás de mi respiración acelerada, mientras disfruto de estos instantes de felicidad, de tus labios se escapa una leve sonrisa.

.





diumenge, 10 de juny del 2012

ÉS EN AQUEST MOMENT PERFECTE EN EL TEMPS





És en aquest moment perfecte en el temps, quan tot sembla haver-se detingut i penetro en els teus llavis amb suau pressió, mentre entra pam a pam sabent que ho desitges tant com jo.
És en aquest moment perfecte en el temps, quan s'acceleren els nostres ritmes cardíacs i les respiracions es tornen profundes i l'aire s'omple de gemecs i sospirs de plaer.
És en aquest moment perfecte en el temps, mentre el plaer obtingut centímetre a centímetre es consumeix en la meva ment, amb els nostres cossos entrellaçats entre dolces sensacions de calor, el més important en el nostre món som només nosaltres dos.



Joan Cujan   2012

Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando todo parece haberse detenido y penetro en tus labios con suave presión, mientras entra palmo a palmo sabiendo que lo deseas tanto como yo.
Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando se aceleran nuestros ritmos cardíacos y las respiraciones se vuelven profundas y el aire se llena de gemidos y suspiros de placer. 
Es en este momento perfecto en el tiempo, mientras el placer obtenido centímetro a centímetro se consume en mi mente, con nuestros cuerpos entrelazados entre dulces sensaciones de calor, lo más importante en nuestro mundo somos sólo nosotros dos.





diumenge, 3 de juny del 2012

AMB LES PERSIANES BAIXADES



Amb les persianes baixades per impedir el pas del sol i al meu silló preferit, absort observant les notícies sempre negatives que vomiten a totes hores els telenotícies sobre la realitat que ens envolta, inevitablement sempre patin per les desgràcies diàries que es sucedian sense descans i que et fan sentir petit, insignificant .... de sobte em vaig sentir angoixat per la manca de temps, m'havia de envoltar de les petites coses que m'ajuden a ser feliç, gaudir del meu poc temps lliure, de la lectura dels llibres que se m'acumulaven sense llegir, de la música, de tornar a pintar ... encara que francament el que volia era tornar a trobar la felicitat de dedicar-me als petits plaers creatius que sempre havien omplert la meva vida. Tal era el meu sentiment de dissort que mentre escoltava una de les meves cançons preferides, vaig pensar que valia la pena estar trist només per escoltar-la i sense adonar-me vaig buscar un llapis i vaig començar a dibuixar a trobar-me amb velles i agradables sensacions una mica oblidades per les urgències de la vida diària, potser hauria de començar per fer una ullada al meu passat més recent ....

Fotos y Text Joan Cujan 2012



Con las persianas bajadas para impedir el paso del sol y en mi sillón preferido, absorto observando las noticias siempre negativas que vomitan a todas horas los telediarios sobre la realidad que nos rodea, inevitablemente siempre sufría por las desgracias diarias que se sucedian sin descanso y que te hacen sentir pequeño, insignificante .... de repente me sentí angustiado por la falta de tiempo, me tenía que rodear de las pequeñas cosas que me ayudan a ser feliz, disfrutar de mi poco tiempo libre, la lectura de los libros que se me acumulan sin leer, de la música, de volver a pintar ... aunque francamente lo que quería era volver a encontrar la felicidad de dedicarme a los pequeños placeres creativos que siempre habían llenado mi vida. Tal era mi sentimiento de desdicha que mientras escuchaba una de mis canciones favoritas, pensé que valía la pena estar triste sólo para escucharla y sin darme cuenta busqué un lápiz y empecé a dibujar a encontrarme con viejas y agradables sensaciones un poco olvidadas por las urgencias de la vida diaria, quizás debería empezar por echar un vistazo a mi pasado más reciente ....