dissabte, 29 de desembre del 2012

BEGIN THE BEGUINE



Malgrat el apocalíptic avís sobre la fi del món del calendari Maia, iniciem un nou any i novament sentim la necessitat de reinventar-nos, aquesta necessitat de canviar és una constant dels éssers humans, per descomptat no és nova ni pertany només a un tipus de societat, a tot el món s'utilitza l'any nou per reiniciar nous projectes, tornar a estudiar aquell idioma que tant se'ns resisteix, aprimar-nos, deixar de fumar ...         
Segons els nostres intents d'anys anteriors, l'esperança de tenir èxit aquesta vegada no és molt encoratjadora, com explicaríem llavors que seguim creient irracionalment que aquest nou any ho aconseguirem? potser perquè si creguéssim que el nostre futur serà pitjor que el present (res difícil de pensar en els moments actuals) la vida deixaria de tenir sentit, només la confiança d'aconseguir un futur millor ens ajuda a mantenir el nostre estat d'ànim i conservar la salut física i mental.
Aquests bons desitjos de canvi ens ofereixen una recompensa immediata, augmenta la nostra autoestima, però hauríem de proposar-nos petits canvis en els nostres hàbits que siguin realistes si volem tenir èxit, ja que la força de voluntat sol minvar a mesura que passa el temps. Si aconseguim mantenir un estat d'ànim positiu i planificar amb molta atenció els nostres petits canvis, la recompensa serà el plaer de l'èxit obtingut.

Joan Cujan 2012 - 2013

dimecres, 26 de desembre del 2012

PESSEBRISME A CATALUNYA


* Si selecciones una foto amb el ratolí, la podràs veure amb més detall

A Catalunya el pessebrisme te més de 600 anys d'història. Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen exposicions de pessebres. S'anomena "escola catalana" a la tècnica d'utilitzar el guix a la construcció dels pessebres ja que va ser a Barcelona on és va fer servir per primera vegada. Aquest fet ha portat a distingir dos tipus de pessebres: el pessebre popular, fet amb materials naturals, i el pessebre artístic, fet amb guix, sovint en forma de diorama i, per Tant, de més complexitat tècnica.


L'estil del pessebre català és força heterogeni, des de l'impressionisme "atramuntanat" dels pessebres d'Olot, fins a l'hiperrealisme minuciosament detallista dels de Roda de Ter, passant per l'autenticitat del paisatge rural dels de Castellar del Vallès.

¡En el procès de muntar el pessebre poden arribar a treballar moltes disciplines Artístiques o Tècniques tan diverses com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria, l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. 

 
Fa estimar els indrets del passat, apreciar els detalls de l'arquitectura, de la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses d'una alta manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han desaparegut.



Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de paciència i de concentració. Tot aixó el converteix en una activitat ideal per distreure's de manera sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista te una compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.



Text: Enric Benavent i Vallès (Membre del col·lectiu "El Bou i la Mula" de recerca i difusió del pessebre)

Fotos: Joan Cujan 2012 (Exposició Pessebres del món, cultura, art, tradició - Barcelona)


diumenge, 23 de desembre del 2012

L'ARBRE DELS DESITJOS

  
                            
                                                             RIU
                                                         MIMA'T
                                                       RELAXA'T
                                                     CREU EN TU
                                                     NO T' AÏLLIS
                                                 VIU EL MOMENT
                                               TRENCA UN HÀBIT
                                               PINTA UN QUADRE            
                                            MIRA FOTOS VELLES
                                            DEIXA QUE T'AJUDIN
                                         LLEGEIX UN BON LLIBRE
                                        NO PERDIS LA ESPERAA
                                      COMPARTEIX UN SOMRIURE
                                                          *******
                                                          *******
                                                          *******

            
  
Agafa el teu regal de l'arbre dels desitjos, si no trobes el teu,
digues-m'ho i faré un encanteri perquè es faci realitat.
Anim tu pots, creu en tu i finalment….sigues feliç

Joan Cujan 2012

dissabte, 8 de desembre del 2012

WERTIADAS




«Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes. Que los niños catalanes se sientan tan orgullosos de ser catalanes como de ser españoles»
José Ignacio Wert Ortega "Ministre d'Educació, Cultura i Esport" 


QUI AMB LA LLENGUA DESTRUEIX PER LES SEVES PARAULES MOR

La riquesa d'una cultura, d'una història i d'un idioma és una cosa que pertany a la humanitat tant com a la societat que l'ha generat i ningú pot tractar de sotmetre i destruir-la per forçar la seva desaparició.

Sense la llengua, no tindríem la possibilitat de comunicar-nos, la llengua pot ser l'oportú consol davant del dolor, però també pot ser utilitzada per destruir, les virulentes paraules que la llengua fa treure de les profunditats del cor humà es transformen en veritables armes letals, vivim en una societat en la qual es agredeix verbalment amb una càrrega de tensió i negativitat increïbles, en els mitjans de comunicació observem com els "honorables polítics" són experts en agredir als seus opositors, convertint moltes vegades amb les seves paraules un petit foc en un incendi de proporcions incalculables.

La llengua pot destruir les persones, les profundes ferides que deixen com seqüeles les paraules destructives són molt difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. La societat que ha estat ofesa per aquella llengua fora de control, recorda les paraules feridores, l'odi i el ressentiment es fa cada vegada més profund, creant més i més distanciament entre l'ofès i l'ofensor.

Un individu pot ser molt eloqüent, però si el domina la ira i només utilitza les seves paraules per destruir, només mostra la seva immaduresa, mai es podrà definir com algú intel·ligent.

Els qui ostenten el poder i no són capaços de refrenar la seva pròpia llengua, davant la crítica o al desacord i utilitzen la seva pròpia despietadament en contra d'aquells que parlen en "llengües estranyes" alienes a la de l'imperi, perden tots els seus arguments, la raó mai es pot imposar.

A poc a poc anem prenent consciència de l'atropellament que estem sent sotmesos i qui són els responsables, aquests impresentables no tenen cabuda en la nostra societat i amb la nostra denúncia pacífica i democràtica demostrem el nostre rebuig davant dels que només saben viure de les mamelles del govern i ens xuclen la sang com sangoneres.


Il·lustració: Andreu Ledoux      -         Text: Joan Cujan 2012  



divendres, 23 de novembre del 2012

DEJUNI




De vegades la nostra imaginació ens porta a apartar-nos de la realitat, per tal de justificar el món en què vivim.


Mentres la misèria ens allunya de caure en l'oferta desmesurada d’objectes materials dels països industrialitzats, el dejuni ens neteja el cos i purifica l'ànima. En abstinència d'aliments, l'ésser humà és més conscient i sensible física i psíquicament, la gana dona sentit a la seva existència. Aquests filosòfics pensaments ocupen la meva ment mentres vaig furgant en els residuüs orgànics dels contenidors d'escombraries i un sonor rot s'allibera del meu estómac. 


Foto: Teste Text: Joan Cujan 2012


dijous, 15 de novembre del 2012

LA TEVA LLENGUA




La teva llengua és foc al país de les paraules,
silenci vestit del brogit encès de les flames.

La teva llengua és mel i llimona al paladar,
cotó de sucre, xiuxiueig de fruits d'amor.

La teva llengua, fuet sagrat, que inventa la meva pell,
brasa dolça que invoca els incendis que treu del meu cos.

La teva llengua que m'explora i et descobreix,
que s'entrega i que m'ho demana tot.


a quatre mans amb la Carmen Gual.... Joan Cujan 2012


dissabte, 3 de novembre del 2012

EDUCAR LA MIRADA




En el nostre món contemporani vivim envoltats d'un univers de imatges. El art es fonamenta en els seus recursos expressius per ressaltar les formes, colors, textura ... Quan exercim una mirada creativa, intel·ligent l'art es transcendeix i la seva eficàcia dependrà de la intensitat de la nostra mirada, si no la eduquem ens convertim en analfabets iconogràfics. La imatge ens parla i compartim mirades, és la música que de vegades sona en la nostra ànima quan ens emocionem en contemplar l'obra d'art.

Foto i Text: Joan Cujan 2012

dissabte, 13 d’octubre del 2012

PERSEGUIR QUIMERES



Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot el imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.

Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.

Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de recolzar amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reividicar la nostra sobirania.

Que les quimeres es facin realitat     -      Joan Cujan 2012










M'HE MIRAT AL MIRALL




M'he mirat al mirall
i no m'ha dit
que hi ha darrera d'ell
jo volia saber qui hi ha
davant seu

no m'he reconegut
quin secret s'ha amagat
darrera i davant seu

cap mirall et diu qui ets
només el teu cor
podrà esbrinar
qui hi ha realment


Laia Salamó   2012

dijous, 11 d’octubre del 2012

CINQUANTA OMBRES D'EN GREY





Està igual, la mateixa olor de cuir, d'abrillantador amb aroma de citrics, i de fusta fosca, tot molt sensual. La sang em bull i em crema per tot el cos: adrenalina barrejada amb luxúria i anhel. Ës un còctel potent, embriagador: La postura d'en Chritian ha canviat absolutament: està subtilment alterada, és més dura i cruel. Em mira de dalt a baix i se li encenen aquells ulls luxuriosos, hipnòtics.
--Quan ets aquí, ets completament meva --em diu pronunciant cada paraula de forma lenta i mesurada-- Per fer el que em plagui. Ho entens?
Aquella mirada és tan intensa. Assenteixo, amb la boca seca, i el cor està a punt de sortir-me pel pit.....


Cinquanta ombres d'en Grey (fracment- pàgina 339) - E.L. James                
Foto: Aleksey & Marina.

dissabte, 29 de setembre del 2012

LA UTOPIA ÉS COM L'HORITZÓ



La utopia és com l'horitzó, que ho veus davant teu, a la llunyania. 
Per intentar acostar-te necessites caminar, però saps que sempre es mantindrà llunyà, mai ho aconseguiràs. 
Però si persisteixes en assolir-lo, tot i saber que és impossible, això t'obligarà a caminar de nou. 
Per tant podem concloure que la utopia serveix per caminar, per avançar.

Text:Eduardo Galeano         Foto: Joan Cujan 2012

LA NATURA ET PARLA




Rastres de llum il·luminen la meva mirada en comprovar com es troba la fecunditat enmig de l'aparent fredor i aridesa de la pedra, com la vida en expandir-se va envaint l'espai arid que li pertany per dret.

Moltes vegades quan contemplo formes rocoses sento que els seus colors, els seus relleus em parlen de la seva història, són l'escriptura indeleble del temps pasat que queda gravada en la naturalesa mateixa, que roman a través del temps.


Foto i Text Joan Cujan 2012


ENTRE NÜVOLS DE COTÖ


Entre núvols de cotó, vaig divisar dibuixos en el cel, 
missatges escrits pels avions, amb blanc de polsim d'estels. 
En la blavor de la tarda, vaig captar el seu rastre blanc, 
la seva salutació va creuar el cel veloçment,
fins que vaig perdre les seves paraules.
En el teu viatge de retorn a l'infinit, 
et vas quedar en la meva mirada,
el temps passa implacable; 
quedarà el record d'aquell instant.

Joan Cujan 2012



dimarts, 14 d’agost del 2012

PENELOPE



Plovia a bots i barrals, amarada fins els ossos esperava a l'andana d'aquella estació solitària. Enmig de la boira va entreveure el tren que s'apropava; aviat l'abraçaria....
El tren no s'aturà.

Il·lustració: Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ÍCAR




Atordit sento la veu, no has de fer res que no vulguis fer.
Totes les llums del món parpellegen sota meu.
Es negra nit, ni tan sols la lluna il·lumina aquest viatge.
Per fi la llum, dic en veu baixa.

Text: Joan Cujan  2012

DELIBERACIÓ


"A cel ras el jurat es reuní per a deliberar i el president alçà la veu: Amics, ara hem de decidir quin és el millor relat?
-Secretari, míri qui te més "M'AGRADA" i llestos."

Il·lustració: Joan Casaramona i Gual - premi Junceda 2012 - il·lustrador novell.

Text: Carmen Gual

EQUILIBRI


Aquell dia el cor li va bategar tan fort que va veure-ho saltar davant del mirall.
Van trigar una setmana a descobrir-la.
En el seu DNI amb roig de pintallavis havia escrit:
...  M'hauria agradat ser equilibrada!

Il·lustracio: Nicoletta Ceccoli   -  Text: Carmen Gual

LA FILLA MORTA



Quan em vaig tornar a mirar al mirall, no em vaig veure reflectida. Veia la meva cara, pero no hi vaig trobar-me la mirada..... Tenia l'ànima morta: ella també havia volat

Il·lustració Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ANIMA GEMELLA



Fins que no cridava no paràvem.
Si treus les mans del roser direm que ens busques!
Quatre a set anys, havia dit l'advocat de la família!
Fou un estiu deliciós, oi germaneta!?
- Al jardiner li van caure deu anys! -

- Il·lustració: Nicoletta Ceccoli -   Text: Carmen Gual 

LA RAÓ


Careixia d'empatia; però els egoïstes eren els altres.

No se n'havia adonat que el temps havia corcat les paraules.
En parlar és va condemnar a la soledat....
-Tampoc se'n va adonar-


Il·lustració: Paula Sanz Caballero - Text: Carmen Gual

JOC DE MIRALLS


Com cada dia a l'altra banda del mirall, l'home de cabells de plata em mirava amb una relativa indiferència,  li somric i em presento, el meu nom és Robert...
Era la primera vegada en tot el dia que parlava amb algú conegut.

Text: Joan Cujan  2012

dissabte, 21 de juliol del 2012

NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS




Cada dia que passa ens adonem com som de petits i insignificants; no són bons temps per als somiadors.

La sang és portada dels informatius, sopem amb els morts de Síria, els feminicidis de Ciudad Juárez a Mèxic, veiem diàriament atrocitats que ens esgarrifen però que passen davant dels nostres ulls com si veiessim una pelicula; el foc s'apodera dels nostres boscos, mentres l'economia ens assetja i omple d'angoixa el nostre escàs futur ... com podem continuar vivint en un món on ja no hi ha espai per els somnis?

Hi ha dies que et sents sol, impotent en un món que no comprens i necessites descansar de tanta violència i misèria, voldries tancar els ulls, entrar en una amnèsia i que en obrir-los el món hagués canviat.

Entra en el món màgic de la migdiada, somiar és obrir una finestra que està més enllà de la lògica, una experiència que uneix cos i ment, aprofita aquesta opurtunidad que t'ofereix el teu subconscient, i que armonitza el teu cos amb l'univers. Dóna't un respir.

Joan Cujan  2012    -      Foto: Bernardo Torrens



NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS: SEGUEIX DORMINT - ALBERT EINSTEIN



diumenge, 8 de juliol del 2012

SILENCI INTERIOR


                                 "Sóc el silenci que hi ha entre dues notes ..." Rainer Maria Rilke.




Tots necessitem per a la nostra creativitat disposar d'un jardí secret on reinventar-nos, aquest espai lluminós i profund que penetra en l'ànima, despertant antics records que reposen en l'oblit .... com l'experiència inoblidable de l'olor de molsa i terra mullada que ens deixa la pluja després d'un període calorós i sec, quan respiro el seu aire mè omplo de silencis que em parlen de pau i harmonia interior, tot el que veig al meu voltant, fins i tot el que imagino està impregnat de llum i color.
Observa el teu voltant, només observa, viu-lo, no facis judicis de valor.

Joan Cujan 2012



dissabte, 23 de juny del 2012

ADDICTE A LA LECTURA




La lectura ens enriqueix, els beneficis de la seva pràctica diària són de sobres coneguts i és fàcil disposar de 30 minuts al dia per tal de poder satisfer el nostre amor a la lectura, us deixo uns senzills consells:

Sigues un bon exemple de lector: Cal assegurar-se que ens vegin llegir sovint, ens regalaran bons llibres sense haver de demanar-los.

Fes de la lectura una cosa divertida: Si no és divertit, no tens ganes de repetir.

No creïs una rutina: Llegir a la mateixa hora o en el mateix lloc no és una bona idea ja que a ningú li agraden les rutines.

Llegeix en qualsevol moment i en qualsevol lloc: L'inesperat alimenta la imaginació.

Ves a la biblioteca de forma regular: És bo conèixer llibres nous.


Un últim consell: Seguiu la meva experiència de llegir amb companyia i de comentar el llegit després, és molt estimulant.



Fotos de la xarxa - Text: Joan Cujan 2012





ADICTO A LA LECTURA

La lectura nos enriquece, los beneficios de su práctica diaria son de sobra conocidos y es fácil disponer de 30 minutos al día para poder satisfacer nuestro amor a la lectura, os dejo unos sencillos consejos:

Sé un buen ejemplo de lector: Hay que asegurarse de que nos vean leer a menudo, nos regalarán buenos libros sin tener que pedirlos.

Haz de la lectura algo divertido: Si no es divertido, no tienes ganas de repetir.

No crees una rutina: Leer a la misma hora o en el mismo lugar no es una buena idea ya que a nadie le gustan las rutinas.

Lee en cualquier momento y en cualquier lugar: Lo inesperado alimenta la imaginación.

Ve a la biblioteca de forma regular: Es bueno conocer libros nuevos.


Un último consejo: Seguid mi experiencia de leer en compañía y de comentar lo leído después, es muy estimulante.








dissabte, 16 de juny del 2012

DOLÇ DESPERTAR




Un petit raig de sol que es filtra entre els taulons de la persiana il·lumina els meus ulls, em desperto sobresaltat, el primer que veig ets tu sumida en un plàcid somni, m'apropo per darrere lentament i poso els meus braços a la teva cintura, et dono un petó suaument al clatell, després rosego el lòbul de la teva orella abans que els meus llavis tornin a besar el teu preciós coll, et puc despertar .... però un impuls irrefrenable em fa lliscar una mà per acariciar els teus pits, això t'excita, vols que segueixi ... respiro profundament, el so dels cotxes al circular irrompen a l'habitació i el seu so acompanya el compàs de la meva respiració accelerada, mentres gaudeixo d'aquests instants de felicitat, dels teus llavis s'escapa un lleu somriure.
Joan Cujan 2012


Un pequeño rayo de sol que se filtra entre los tablones de la persiana ilumina mis ojos, me despierto sobresaltado, lo primero que veo eres tú sumida en un plácido sueño, me acerco por detrás lentamente y pongo mis brazos en tu cintura, te doy un beso suavemente en la nuca, después mordisqueo el lóbulo de tu oreja antes de que mis labios vuelvan a besar tu precioso cuello, te puedo despertar .... pero un impulso irrefrenable me desliza una mano para acariciar tus pechos, esto te excita, quieres que siga ... respiro profundamente, el sonido de los coches al circular irrumpen en la habitación y su sonido acompaña el compás de mi respiración acelerada, mientras disfruto de estos instantes de felicidad, de tus labios se escapa una leve sonrisa.

.





diumenge, 10 de juny del 2012

ÉS EN AQUEST MOMENT PERFECTE EN EL TEMPS





És en aquest moment perfecte en el temps, quan tot sembla haver-se detingut i penetro en els teus llavis amb suau pressió, mentre entra pam a pam sabent que ho desitges tant com jo.
És en aquest moment perfecte en el temps, quan s'acceleren els nostres ritmes cardíacs i les respiracions es tornen profundes i l'aire s'omple de gemecs i sospirs de plaer.
És en aquest moment perfecte en el temps, mentre el plaer obtingut centímetre a centímetre es consumeix en la meva ment, amb els nostres cossos entrellaçats entre dolces sensacions de calor, el més important en el nostre món som només nosaltres dos.



Joan Cujan   2012

Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando todo parece haberse detenido y penetro en tus labios con suave presión, mientras entra palmo a palmo sabiendo que lo deseas tanto como yo.
Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando se aceleran nuestros ritmos cardíacos y las respiraciones se vuelven profundas y el aire se llena de gemidos y suspiros de placer. 
Es en este momento perfecto en el tiempo, mientras el placer obtenido centímetro a centímetro se consume en mi mente, con nuestros cuerpos entrelazados entre dulces sensaciones de calor, lo más importante en nuestro mundo somos sólo nosotros dos.





diumenge, 3 de juny del 2012

AMB LES PERSIANES BAIXADES



Amb les persianes baixades per impedir el pas del sol i al meu silló preferit, absort observant les notícies sempre negatives que vomiten a totes hores els telenotícies sobre la realitat que ens envolta, inevitablement sempre patin per les desgràcies diàries que es sucedian sense descans i que et fan sentir petit, insignificant .... de sobte em vaig sentir angoixat per la manca de temps, m'havia de envoltar de les petites coses que m'ajuden a ser feliç, gaudir del meu poc temps lliure, de la lectura dels llibres que se m'acumulaven sense llegir, de la música, de tornar a pintar ... encara que francament el que volia era tornar a trobar la felicitat de dedicar-me als petits plaers creatius que sempre havien omplert la meva vida. Tal era el meu sentiment de dissort que mentre escoltava una de les meves cançons preferides, vaig pensar que valia la pena estar trist només per escoltar-la i sense adonar-me vaig buscar un llapis i vaig començar a dibuixar a trobar-me amb velles i agradables sensacions una mica oblidades per les urgències de la vida diària, potser hauria de començar per fer una ullada al meu passat més recent ....

Fotos y Text Joan Cujan 2012



Con las persianas bajadas para impedir el paso del sol y en mi sillón preferido, absorto observando las noticias siempre negativas que vomitan a todas horas los telediarios sobre la realidad que nos rodea, inevitablemente siempre sufría por las desgracias diarias que se sucedian sin descanso y que te hacen sentir pequeño, insignificante .... de repente me sentí angustiado por la falta de tiempo, me tenía que rodear de las pequeñas cosas que me ayudan a ser feliz, disfrutar de mi poco tiempo libre, la lectura de los libros que se me acumulan sin leer, de la música, de volver a pintar ... aunque francamente lo que quería era volver a encontrar la felicidad de dedicarme a los pequeños placeres creativos que siempre habían llenado mi vida. Tal era mi sentimiento de desdicha que mientras escuchaba una de mis canciones favoritas, pensé que valía la pena estar triste sólo para escucharla y sin darme cuenta busqué un lápiz y empecé a dibujar a encontrarme con viejas y agradables sensaciones un poco olvidadas por las urgencias de la vida diaria, quizás debería empezar por echar un vistazo a mi pasado más reciente ....










diumenge, 6 de maig del 2012

FONTS D'INSPIRACIÓ



Publicado por GALERÍA ALEPH 


Cuando parece que en la senectud las ideas brillan por su ausencia, llega David Hockney (Bradford, 1937) y cambia el pincel por el ratón de ordenador. Y es que uno de los grandes nombre vinculados al movimiento pop art, se ha propuesto no aportar algo nuevo, sino sustituir al tradicional instrumento pictórico. De hecho, Hockney piensa que además de reproducir el formato y aspecto de las pinturas, es capaz de imprimir nuevos detalles a los cuadros. 
El debate está servido, pues si bien desde hace tiempo los medios digitales se han integrado con maestría en las salas de exposiciones, ahora, el inglés quiere olvidarse de las ceras, de las acuarelas, de los pinceles, de los aglutinantes... y mostrar un "óleo sobre lienzo" sin el óleo.

De momento, la galería londinense Annely Juda Fine Art expone por primera vez en Europa este experimento, pero el debate está servido.



                                                                  David Hockney         


La informàtica a apropat l'art i la literatura a les persones, però igual que en passar una pàgina amb els nostres dits la lectura adquireix un toc més personal, íntim que amb la freda pantalla, una escultura només es viu en transformar la matèria amb les nostres pròpies mans, crear és tocar, sentir, esperimentar i amb els actuals programes informàtics, només és una experiència ludica, un meravellós joc que sense esforç ens presenta espectaculars transformacions de les imatges en les que la creativitat es queda sols,  en què opció informàtica seleccionem.




Espero que s'entengui que aquestà reflexió que estic dient en veu alta sobre la utilització  dels mitjans digitals, no és contrària a que m'encanta veure com un artista transforma una imatge original, gaudeixo molt en observar la manera com elimina detalls i simplifica la imatje fins arribar a un alt grau de simplificació.  



Retrat i obres de David Hockney




dijous, 19 d’abril del 2012

SOLITUD




El temps detingut escolta en silenci el ressò de la absència, 

són només rumors de les teves carícies perdudes en el tedi, 
on s'apaguen les brases del nostre fracassat amor, 
i s'assequen les llàgrimes d'aquesta passatgera solitud, 
sospirs ofegats per batecs del meu cor,
on els records es perden en el camí de l'oblit.

Joan Cujan 2012




dissabte, 14 d’abril del 2012

IMAGINO





"Imagino terrenys carnals pels que naufraga la meva llengua cada vegada que em raptes i em fas un petó.... i es vincla la meva sang damunt les teves parpelles i es despulla el teu cor a les clares de l'alba i sento com s'et desfà la voluntat i mormoles i gires i em regales les teves carícies....llum dels segles que ha necessitat l'univers per produir les sensacions....per les que sigilosament fluïm....- imagino. - "

                                                                 by: Norma Jané Knorr


"Imagino terrenos carnales en los que naufraga mi lengua cada vez que me raptas y me das un beso .... y se dobla mi sangre sobre tus párpados y se desnuda tu corazón a las claras del alba y siento como se te deshace la voluntad y murmuró y giras y me regalas tus caricias .... luz de los siglos que ha necesitado el universo para producir las sensaciones .... por las que sigilosamente fluimos .... - imagino. - "

dissabte, 31 de març del 2012

COMMOURES DAVAN LA BELLESA


"Commoures davant la bellesa sublim de la naturalesa o de l'art o d'alguna virtut moral com la humilitat o la caritat és permetre que penetri en nosaltres la llum interior d'aquests valors i obrir-se al seu missatge de dalt. És una rendició que implica reverència, humilitat i tendresa ". 
Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar amb netedat és omplir el món d'honradesa, dibuixar els somnis és omplir d'esperança."
Paul Klee - Pintor de Somnis


La bellesa sempre em sorprèn i no crec que sigui particularment melacólic, de vegades puc gaudir d'aquest intens estat de l'esperit i deixo que la meva sensibilitat es commogui. La vida és més satisfactòria si un és vulnerable, lluny de ser una debilitat és una capacitat de sortir més fort, amb experiències més profundes. Són esperits febles, els que no s'atreveixen a ser vulnerables perquè tenen por de deixar-se portar per les emocions. Jo celebro ser sensible a la bellesa i poder viure a través d'ella molt més intensament i no és un acte de nihilisme o lliurament impotent, sinó una connexió amb una energia espiritual que s'obre i em connecta amb les forces de l'univers. És el suport emocional que t'ajudarà a compartir la vida amb els altres, amics, familiars o la teva parella, és la subtil contingència del meu insignificant existir davant de la grandesa de l'univers.

Es tracta de mirar, de sentir, de deixar-se atrapar per tot allò que ens emociona, contactar amb l'esperit que nia al cor, obrir l'ànima a la sorpresa, commoures davant la bellesa, respirar.

Pintura:  "Estirat al bosc contemplant l'horitzó"    Joan Cujan 1983  -   Text: Joan Cujan  2012



"Conmoverse ante la belleza sublime de la naturaleza o del arte o de alguna virtud moral como la humildad o la caridad es permitir que penetre en nosotros la luz interior de estos valores y abrirse a su mensaje de arriba. Es una rendición que implica reverencia, humildad y ternura ".
Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar con limpieza es llenar el mundo de honradez, dibujar los sueños es llenar de esperanza."
Paul Klee - Pintor de Sueños


La belleza siempre me sorprende y no creo que sea particularmente melacólico, a veces puedo disfrutar de este intenso estado del espíritu y dejo que mi sensibilidad se conmueva. La vida es más satisfactoria si uno es vulnerable, lejos de ser una debilidad es una capacidad de salir más fuerte, con experiencias más profundas. Son espíritus débiles, los que no se atreven a ser vulnerables porque tienen miedo de dejarse llevar por las emociones. Yo celebro ser sensible a la belleza y poder vivir a través de ella mucho más intensamente y no es un acto de nihilismo o entrega impotente, sino una conexión con una energía espiritual que se abre y me conecta con las fuerzas del universo . Es el apoyo emocional que me ayudará a compartir la vida con, amigos, familiares o tu pareja, es la sutil contingencia de mi insignificante existir ante la grandeza del universo.

Se trata de mirar, de sentir, de dejarse atrapar por todo lo que nos emociona, contactar con el espíritu que anida en el corazón, abrir el alma a la sorpresa, conmoverse ante la belleza, respirar.

Pintura: "Tumbado en el bosque contemplando el horizonte" Juan Cujan 1983 - Texto: Joan Cujan 2012


dissabte, 24 de març del 2012

SE'M VA OBLIDAR OBLIDAR-TE





M’envolta la foscor, em desperto tot suat d'un malson,
amb el cor agitat, moll i amb un fred de socarrel, 
per què trigarà tant a arribar la claror del nou dia, 
fins arribar al matí no em vaig adonar de la teva absència.

Aviat tot serà antics records enterbolits per el pas del temps, 
no quedarà res, ni els bons moments dels dies feliços, 
tan sols el silenci de la cambra buida i la pols a l'aire,
tot al meu entorn despareix, sols em queda la teva absència.

Cercaré un altre indret, on amagar-me de la solitud que sento,
i si no tornes, mai trobaràs un lloc on amagar-te de la meva solitud.


Joan Cujan 2012




dijous, 22 de març del 2012

HAIKU XXV




Quan amb parsimònia et desvisteixes,
i els meus ulls s'omplen de la teva nuesa,
es vesteixen de bellesa els meus pensaments.

Joan Cujan 2012 - Foto: Mario Ceresoli




Cuando con parsimonia te desvistes,
y mis ojos se llenan de tu desnudez,
se visten de belleza mis pensamientos


divendres, 2 de març del 2012

M'HAS FET INFIDEL




Entre mirades lascives i llavis ardents, 

somriuré en pensar que t'he fet meva,  
em somriuràs, entre llençols xopats, 
M'has fet infidel sense adonar-me'n....


Joan Cujan 2012   -   Foto: Joanna Joy