divendres, 16 de desembre del 2011

ESTIMAR-TE ÉS L'ÚNIC QUE VULL




Què passarà si al seguir els teus passos el fort vent esborra les teves petjades,si la suau pluja es converteix en tempesta, si les meves mans et busquen entre la sorra de les dunes del desert, si en arribar la nit la meva veu et crida en la foscor, dejam senyals de la teva presència, només vull embriagar-me amb la mel dels teus llavis. Estimar-te és l'únic que vull.

Joan Cujan


Qué pasará si al seguir tus pasos el fuerte viento borra tus huellas, si la suave lluvia se convierte en tormenta, si mis manos te buscan entre la arena de las dunas del desierto, si al llegar la noche mi voz te llama en la oscuridad, dejame señales de tu presencia, sólo quiero embriagarme con la miel de tus labios. Amarte es lo único que quiero.

dimarts, 13 de desembre del 2011

EL BOSC BRILLA EN LA NIT DE NADAL





Mentre a la ciutat els carrers il·luminats anuncien l'arribada del Nadal, al bosc les cuques de llum il·luminen la nit, les fades fan garlandes de flors d'alegres colors i les aranyes teixeixen llargs fils de plata que pengen per adornar les branques dels arbres. Els nans del bosc han recollit, mel, fruites, pinyons, castanyes ... tot ha d'estar llest per a aquesta nit màgica, llavors tots canten, ballen i s'abracen amb l'esperança que en el nou any es compleixin els seus somnis de felicitat. Joan Cujan                                                                
                                                           
BON NADAL - FELIZ NAVIDAD - MERRY CHRISTMAS - JOYEUX NOËL - BUON NATALE

El bosque brilla en la noche de Navidad,
Mientras en la ciudad las calles iluminadas anuncian la llegada de la Navidad, en el bosque las luciérnagas iluminan la noche, las hadas hacen guirnaldas de flores de alegres colores y las arañas tejen largos hilos de plata que cuelgan para adornar las ramas de los árboles. Los enanos del bosque han recogido, miel, frutas, piñones, castañas ... todo debe estar listo para esta noche mágica, entonces todos cantan, bailan y se abrazan con la esperanza de que en el nuevo año se cumplan sus sueños de felicidad.

dilluns, 12 de desembre del 2011

LOS AMORES - OVIDIO



 Libro primero – Elegía III (fragmento)



Extiende la mano en la mesa como el sacrificador en el ara, y desea a tu marido todos los males que en justicia merece. Ordénale que beba el vino que mezcla para ti, y en voz baja pide al esclavo el que
deseas. Yo tomaré antes que nadie la copa que devuelvas, y beberé en ella por la misma parte que
hayas bebido. Si acaso te ofrece algún manjar que él gustase primero, recházalo, porque lo ha tocado su
boca. No consientas que ligue sus brazos a tu cuello, ni reclines tu linda cabeza sobre su helado cuerpo
no le dejes que introduzca la mano en tu seno turgente, y sobre todo, evita darle ningún beso, pues si
se lo das, me declararé a voces tu amante, gritando: «¡Esos besos son míos!», y extenderé hacia ti los
brazos. Esto al menos lo veré; mas lo que cela el cobertor de la cama, eso es lo que teme la ceguedad
de mi pasión. Que no se atraviese su pierna con la tuya, ni se choquen vuestras rodillas, ni tus pies delicados tropiecen con sus pies de gañán. ¡Ay, desgraciado!, temo muchas cosas, porque las hizo mi
insolencia, y me atormenta el miedo de mi propia conducta. ¡Cuántas veces mi voluptuosidad y la de
mi prenda supieron encontrar bajo el vestido dulcísimos entretenimientos! Tú no hagas cosa semejante,  y para disipar mis sospechas, aligérate del manto que envuelve tu cuerpo. Insta a tu marido a que
beba sin cesar, mas no acompañes tus ruegos con los besos; mientras bebe, echa furtivamente vino
en la copa, y cuando caiga amodorrado por el vino y la embriaguez, tomaremos consejo del lugar y
la ocasión. Al levantarte, dispuesta a volver a casa, nos levantaremos todos; apresúrate a mezclarte
entre el bullicio de la turba, que allí me encontrarás o te encontraré yo, y entonces pálpame con tu fina
mano cuanto puedas. ¡Ay infeliz1, mis advertencias sólo aprovechan pocas horas; la noche me obliga a
separarme de mi dueña; por la noche su marido la tendrá encerrada, y yo triste y anegado en lágrimas,
sólo osaré seguirla hasta la puerta cruel. Ya te llenará de besos, ya no se satisfará con ellos solamente;
los favores que me concedes en secreto te los exigirá como débito; no se los concedas sin pesar
(esto puedes hacerlo), como si cedieses a la violencia: enmudezcan tus caricias, y que Venus se
goce en atormentarle. Si mis votos y deseos algo valen, no experimentará ningún placer; si nada
valen, al menos no lo experimentes tú; mas sea cualquiera el proceder que adoptes durante la noche,
a la mañana siguiente júrame, que nada le has con cedido.

diumenge, 11 de desembre del 2011

QUAN NO T'ESCOLTO, ET LLEGEIXO

 




Mai podré explicar el que sento,
Quan el silenci de les teves paraules,
escriuen línies en els meus pensaments,
Quan no t'escolto, et llegeixo.

Mai podré explicar el que veig,
Quan en silenci ens mirem,
els teus ulls escriuen paraules mudes,
Quan no t'escolto, et llegeixo.

Joan Cujan - Foto: Natasha Barabasha




dijous, 8 de desembre del 2011

SALARIS BACTERIANS



Teniu un fill o una néta amb titulació universitària i de menys de 35 anys? Doncs bé, us felicitem per la vostra fantàstica experiència humana com a pares o avis i, alhora, us acompanyem en el sentiment, perquè el futur laboral dels vostres descendents tindrà gravada en pedra picada l'èpica de la pobresa. L'atmosfera feixuga i asfixiant que porta associada la crisi va filtrant-se per les escletxes de les nostres vides. Ara ens hem assabentat que Europa va exigir el passat agost al Govern espanyol que impulsés un nou contracte per a joves amb un salari màxim de 400 euros. Son 241,4 menys que el fixat en el salari mínim interprofessional, un concepte en vies d'extinció. Unes 66.000 pessetones mensuals és la tarifa pensada per als anomenats minillocs de traball. Per endolcir la píndola, diuen que aquests treballs, remunerats amb sous que eren decents fa 30 anys, serien per a exercir tasques d'escassa consideració, de manera que molt temem que ocupin a enginyers nuclears o de camins, canals i ports. Fa quatre dies aquest país es trobava immers en un debat absurd sobre la dignitat o no de minipisos de 30 metres quadrats i sobre què herència anàvem a deixar als nostres pobres fills, mileuristes ells. Els ressons d'aquelles tertúlies sonen ara a deliris de nous rics. En a penes cinc anys ens veiem immersos a la força en l'era ascètica del minimalisme. Amb microsalaris, habitatges reduïdes a la mínima expressió i economies familiars pràcticament bacterianes. Els historiadors del futur hauran especialitzar-se en microbiologia si volen assabentar-se d'alguna cosa.
La Vanguardia 08/12/2011 - Alfredo Abián -

HOY RESUCITÓ UN DOLOR MALDITO

                                                       


Te vi cruzando la calle,
tranquilo,
sin prisa.
Apenas nos separó el aliento,
busqué tu mirada.
Casi probé tus caricias.

Volteaste el rostro,
ella se acercó suavemente,
tejió sus dedos entre tus manos
y una sonrisa en común brilló.

Retrocedí nerviosa.
Mi mente voló a otra fecha:
la misma calle,
la misma hora...
Tu, yo. Ella al acecho.

Alucinaron mis ojos,
recordé cuando eras buitre volando
en círculos de aurora tras mi negra cabellera.
Volví a sentir el fuego de tu sable
y tu boca hurgando en mi boca.

El llanto reventó en mi cara,
congeló mi sangre.
Se entumieron mis manos...
Tu, ella. Yo en el olvido.

Me di la vuelta,
caminé con prisa.
vomité tu nombre en la siguiente esquina.

Lina Zerón


dimarts, 6 de desembre del 2011

CONFIO MOLT


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m’hi sento quan els escric. Hi confio
profundament, i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n’he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L’estimo ja des d’ara aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d’escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell ―ho sé bé― no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d’ara,
li’n dono ja sincerament les gràcies.                                            Miquel Martí i Pol  -  Foto: George Rustchev

dilluns, 5 de desembre del 2011

ESTIMA’M


La teva encesa mirada em trasllada a un món de plaers desconeguts,
el suau tacte de la teva pell nua acaricia el meu cos calent, assedegat.

Tanco els ulls i em deixo portar per aquesta passió que sento,
mentres un desgavell de sensacions em envaeixen per dins,
mirades, carícies, petons, fluids omplen de gaudi meus sentits.


Joan Cujan




FENT CAMÍ



Al tornar resseguint les meves passes vaig veure com t'hi acostaves, 
has arribat fins al meu costat, seguint el rastre del meu camí, 
abans de continuar digues-me ... .. et quedes o seguim junts el camí?

Joan Cujan

Al regresar siguiendo mis pasos vi como te acercabas,
has llegado hasta a mi lado, siguiendo el rastro de mi camino,
antes de continuar dime ... .. te quedas o seguimos juntos el camino?

diumenge, 4 de desembre del 2011

INÚTIL RECERCA

      





Arribarà un dia que deixis de buscar, d'anhelar el que no trobes,

que la teva ment s'alliberarà d'aquesta inútil recerca, estèril ...

Arribat aquest dia tornarà la pau a la teva ànima i brillarà de nou la teva mirada.

Joan Cujan 


Llegará un día que dejes de buscar, de anhelar lo que no encuentras,

que tu mente se liberará de esta búsqueda inútil, estéril ...

Llegado ese día volverá la paz a tu alma y brillará de nuevo tu mirada.




ABSÈNCIA


En la teva absència seran les meves mans, les teves,
Lenta em serà l'espera, carícies, plaers ocults,
tinc ganes d'abandonar-me, a l'àvid enjogassament dels teus dits.

Joan Cujan















dissabte, 3 de desembre del 2011

SOBRE ELS TERRATS















Sobre els terrats hi ha un mar de collarets
enfilant tot de peces de colors,
la roba de carrer i la dels secrets
plaent la vista del vianant curiós
Els nens juguen voltant la roba estesa
amagant el seu cos rera els llençols.
En veure´ls sento olor de net i d´infantesa
ficada entre les ombres d´altres sols.
Enmig l´estenedor la mare s´hi passeja
fent cavalcar la roba en el cordell.
M´agrada el seu posat quan la feineja,
mentre li dono agulles del cistell
Avui el cel és clar i fa un ventet
que eixuga el regalim de la bogada.
De dalt s´ho mira el sol, de sota el verd,
al costat uns ullets copsen la suau onada
Quan veig els nens jugant vora la roba estesa
torno a olorar aquella aigua del safareig,
aquella olor tan dolça de net a la infantesa
i la mare, polint-nos la roba de passeig

Foto: Sara Saudkova - Autor desconegut


Sobre los tejados hay un mar de collares
enfilando todo de piezas de colores,
la ropa de calle y la de los secretos
placentera la vista del peatón curioso
Los niños juegan alrededor de la ropa tendida
escondiendo su cuerpo tras las sábanas.
Al verlos siento olor a limpio y de infancia
metida entre las sombras de otros soles.
En medio del tendedero la madre se pasea
haciendo cabalgar la ropa en el cordel.
Me gusta su figura cuando la faena,
mientras le doy agujas de la cesta.
Hoy el cielo es claro y hace un vientecillo
que seca el chorreo de la colada.
De arriba lo mira el sol, debajo el verde,
al lado unos ojitos captan la suave ola
Cuando veo los niños jugando cerca de la ropa tendida
vuelvo a oler esa agua del lavadero,
aquel olor tan dulce de la infancia
y la madre, tendiendo la ropa de paseo.

divendres, 2 de desembre del 2011

IMMADURESA




En el món en què vivim sembla que tot el benestar aconseguit és insuficient per ser feliç.
Hi ha qui s’equivoca en la recerca del seu objecte de desig, llavors algú s’interposa en el seu camí i acaba menyspreant la seva felicitat per una quimera, fins que la tristesa acaba per apoderar-se del seu cor.
Si la tristesa i la malenconia s’instal·la perillosament en les nostres vides, només cal que ens acostem a nosaltres mateixos i ens preguntem, on es troba l’arrel, el motiu profund que ofega el nostre cor ?
És possible sortir d’aquest estat amb l’ajuda de tots els que ens estimen, però també és cert que si en conrear la seva amistat no preservem el nostre interior, dificilment aconseguirem ser plenament feliços.
“Només es pot ser jove una vegada, però es pot ser immadur per sempre.”

Joan Cujan

En el mundo en que vivimos parece que todo el bienestar conseguido es insuficiente para ser feliz.
Hay quien se equivoca en la busqueda de su objeto de deseo, entonces alguien se interpone en su camino y acaba despreciando su felicidad por una quimera, hasta que la tristeza termina por adueñarse de su corazón.
Si la tristeza y la melancolía se instala peligrosamente en nuestras vidas, basta con que nos acerquemos a nosotros mismos y nos preguntemos ¿Dónde se encuentra la raíz, el motivo profundo que ahoga nuestro corazón ?
Es posible salir de este estado con la ayuda de todos los que nos quieren, pero también es cierto que si al cultivar su amistad no preservamos nuestro interior, difícilmente vamos a conseguir ser plenamente felices. 
“Sólo se puede ser joven una vez, pero se puede ser inmaduro para siempre. “