Teniu un fill o una néta amb titulació universitària i de menys de 35 anys? Doncs bé, us felicitem per la vostra fantàstica experiència humana com a pares o avis i, alhora, us acompanyem en el sentiment, perquè el futur laboral dels vostres descendents tindrà gravada en pedra picada l'èpica de la pobresa. L'atmosfera feixuga i asfixiant que porta associada la crisi va filtrant-se per les escletxes de les nostres vides. Ara ens hem assabentat que Europa va exigir el passat agost al Govern espanyol que impulsés un nou contracte per a joves amb un salari màxim de 400 euros. Son 241,4 menys que el fixat en el salari mínim interprofessional, un concepte en vies d'extinció. Unes 66.000 pessetones mensuals és la tarifa pensada per als anomenats minillocs de traball. Per endolcir la píndola, diuen que aquests treballs, remunerats amb sous que eren decents fa 30 anys, serien per a exercir tasques d'escassa consideració, de manera que molt temem que ocupin a enginyers nuclears o de camins, canals i ports. Fa quatre dies aquest país es trobava immers en un debat absurd sobre la dignitat o no de minipisos de 30 metres quadrats i sobre què herència anàvem a deixar als nostres pobres fills, mileuristes ells. Els ressons d'aquelles tertúlies sonen ara a deliris de nous rics. En a penes cinc anys ens veiem immersos a la força en l'era ascètica del minimalisme. Amb microsalaris, habitatges reduïdes a la mínima expressió i economies familiars pràcticament bacterianes. Els historiadors del futur hauran especialitzar-se en microbiologia si volen assabentar-se d'alguna cosa.
La Vanguardia 08/12/2011 - Alfredo Abián -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada