La tardor arriba de cop, sense avisar, com pluja d’estiu,
i em deixa el cos orfe de vitalitat, desposseït de desitjos.
Un bes teu m'enerva la pell, m'encén els sentits,
plouen de nou desitjos de tardor en el meu cos.
M'adono que l'estiu encara habita en la meva memòria,
m'abstrec en la recerca del plaer, recreant carícies.
Noves passions brollen sobre artèries ja transitades,
desitjos desbocats, de cossos que s'abracen.
Joan Cujan 2015 - Foto: Miss Lush
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada