L'arbreda estava immòbil, les muntanyes es diluïen tallant l'horitzó, el cel es recollia darrere seu, un suau ventijol bressava la muntanya, només el cruixir de les fulles seques, pel fregadís en caminar, trencaven el silenci. Em sentia en harmonia, serè, expectant...
Joan Cujan, 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada