És de nit, fora esta plovent a mars, fa un fred inclement, jo em protegeixo a la meva càlida habitació, envoltat de calor i del so de les gotes de pluja que xoquen repetidament en els vidres de la meva cambra.
Fa hores que no en sé res de tu, un clic i encenc la pantalla de l'ordinador.... el dia abans havíem compartit confidències, detalls sobre nosaltres que no coneixíem encara, van ser gairebé dotze hores junts plenes d'il·lusió, idees, rialles, alguna cosa per menjar, un cafè ..., vam tenir l'oportunitat d'evadir-nos de les nostres responsabilitats i robar-li minuts al temps, inevitablement van sorgir carícies, rialles juganeres, petons, abraçades, paraules prohibides.... en fi, la felicitat a l'abast de les nostres mans. Varem tindre temps de parlar, fins i tot de perquè la gent se enamora o sent sola.
Això em va fer pensar que podem compartir el nostre temps amb molta gent, però no ens enamorem de tots ... això és el que ho fa tot tan especial.
Saps... m'has seduït amb la teva mirada, la sensualitat de la teva veu, la dolçor dels teus llavis en cercar els meus, la suavitat de les teves mans quan m'acaricies, la calidesa del teu cos al costat al meu... però sobretot la màgia que m'envolta quan estàs amb mi.
La habitació s'omple de records, tic tac .... tic tac .... unes hores que se'm fan eternes, quan el rellotge marca la 1:00 de la matinada escolto l'avís de l'entrada d'un nou missatge .... SI, ets tu! ja podem tornar a volar junts al país dels somnis.
Joan Cujan 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada