Imagino terrenys carnals pels quals naufraga la meva llengua cada vegada que em raptes i em fas un petó... i es vincla la meva sang damunt les teves parpelles i es despulla el teu cor clar i ras de l'alba i sento com se't desfà la voluntat i mormoles i gires i em regales les teves carícies... llum dels segles que ha necessitat l'univers per produir les sensacions... per les que sigil·losament fluïm.
"Norma Jané Knorr (Carme Gual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada