És la primera mostra que s'organitza a Espanya dedicada monogràficament al retrat al segle XIX a totes les seves manifestacions i tècniques: pintura, escultura, medallística, miniatura, aquarel·la, dibuix, aiguafort, litografia i fotografia.
Una exposició ben muntada, interessant i amb algunes peces destacables.
Sembla un Velázquez, però no ho és.
La nena està empolainada com la infanta Margarida d'Àustria, un quadre que se atribuïa a Velázquez, a qui Sorolla ret homenatge, com va fer també altres vegades. Destaca l'ús d'unes pinzellades molt diluïdes i allargades, que no arriben a cobrir del tot el llenç i que serveixen per encaixar les formes principals de la figura.
Joaquín Sorolla - (Maria de Figueroa vestida de Menina, 1901)
La nena està empolainada com la infanta Margarida d'Àustria, un quadre que se atribuïa a Velázquez, a qui Sorolla ret homenatge, com va fer també altres vegades. Destaca l'ús d'unes pinzellades molt diluïdes i allargades, que no arriben a cobrir del tot el llenç i que serveixen per encaixar les formes principals de la figura.
Joaquín Sorolla - (Maria de Figueroa vestida de Menina, 1901)
Aquest retrat es va dur a terme en dos moments diferents: vers el 1797, Esteve va representar Mercedes de Rojas i la seva filla, també dempeus. Després del 1802 s'hi va afegir la part esquerra i es va incloure la figura asseguda de la mare i àvia, respectivament, de totes dues. L'obra evidencia la destresa del pintor valencià Agustín Esteve, que va ser considerat el millor retratista cortesà després de Goya.
Madrazo recull d'una manera sòbria, però sofisticada, l'elegància de la model, representada traient-se els guants. La il·luminació, molt suau, modela les carnacions i ressalta les joies i la qualitat dels tèxtils, que demostren el nivell econòmic de la retratada. Va ser l'esposa de Jaume Girona.
Emilio Sala - (María Guerrero, 1878)
El retrat mostra la influència que Eduardo Rosales va exercir sobre els joves artistes, especialment en la pinzellada desimbolta i en la manera de perfilar la figura. Com indica la dedicatòria de la part superior, el pintor va regalar-lo a Ramón Guerrero, el pare de la nena que es va convertir després en una de les actrius teatrals de més prestigi.
El retrat mostra la influència que Eduardo Rosales va exercir sobre els joves artistes, especialment en la pinzellada desimbolta i en la manera de perfilar la figura. Com indica la dedicatòria de la part superior, el pintor va regalar-lo a Ramón Guerrero, el pare de la nena que es va convertir després en una de les actrius teatrals de més prestigi.
JOAQUIM SOROLLA (1863-1923) - El doctor Joaquín Decref i Ruiz, 1907
El tractament i la il·luminació del cap, de gran efecte, com també la indefinició del fons, subratllen la personalitat d'aquest metge. Sorolla va compartir-hi l'interès pels corrents higienistes, de moda a la darreria del segle xix. És per això que l'obra presenta el format apaïsat característic que va fer servir per a les seves amistats i es concentra en el rostre.
El tractament i la il·luminació del cap, de gran efecte, com també la indefinició del fons, subratllen la personalitat d'aquest metge. Sorolla va compartir-hi l'interès pels corrents higienistes, de moda a la darreria del segle xix. És per això que l'obra presenta el format apaïsat característic que va fer servir per a les seves amistats i es concentra en el rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada