diumenge, 16 d’octubre del 2022

L'ADOB QUE FECUNDA LA TERRA (TÀPIES 1958-1988)

Aquesta exposició se centra en el període comprès entre finals de la dècada de 1950 i finals de la de 1980, i mostra el pas i la convivència entre les pintures matèriques, els objectes i els vernissos. La revalorització de les coses naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d'espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l'origen i la força de la vida, l'adob que fecunda la terra.

El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l'opacitat dels murs. En els vernissos s'hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos menys atractives o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives. (Els més observadors, podran trobar elements integrats a l'obra de connotació sexual), en què s'analitza allò que hi ha de més pervers en l'individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l'espectador, remoure-li l'esperit, de manera que l'art esdevingui adob del coneixement i l'esperit crític.




Roig i negre amb zones arrencades, 1963-1965
Procediment mixt sobre tela.
Col·lecció particular.

                                                  

Peu sobre blanc, 1981
Procediment mixt sobre fusta.
Col·lecció particular.


Cames rosades, 1988
Procediment mixt sobre Tela.
Col·lecció particular.


Blanc, negre i vernís, 1985
Pintura i vernís sobre tela.
Col·lecció particular.


Vertical amb signes negres, 1987
Pintura i llapis sobre paper.
Fundació Antoni Tàpies.