Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dijous, 28 de juliol del 2022
L'ECO DEL SILENCI
Com un eco, confús i dèbil.
Un ressò que torna i repeteix les paraules que es van consumir sense obtenir resposta. Sols l'eco em respon amb els sons perduts dels què ja no hi són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada