Potser era tan sols que confiava que el seu penediment era real i que, per tant, no tornaria a cometre els mateixos errors. Em va fer pensar en les persones que han fet coses dolentes: què se suposa que han de fer amb elles mateixes, i què se suposa que nosaltres, com a societat, hem de fer amb elles? Ara mateix, el cicle de falses disculpes públiques probablement fa sospitar tothom del perdó. Però què han de fer les persones que han fet coses terribles en el passat? Anunciar espontàniament els seus propis pecats per prevenir l'escarni públic? Intentar no aconseguir res que pugui comportar cap mena d'escrutini addicional? Potser m'equivoco, però crec que el nombre de persones que han fet coses realment greus no és insignificant. Sally Rooney
Foto: Mario Sorrenti (Dorota), 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada