Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
diumenge, 28 de març del 2021
S'ENCÉN EL BOSC DELS SOMNIS APAGATS
En despertar-se els somnis, m'envaeix una estranya sensació d'irrealitat, el somni que desperta és meu o és aliè... sento més i més escalfor, una fina capa de suor m'impregna la pell, l'aire s'enrareix, la gola crema, el silenci es trenca per l'espetec de la fusta cremant, tot va perdent color, es torna gris, cendra. Estic paralitzat, no m'atreveixo a despertar-me, immòbil al llit, els meus ulls s'han acostumat a veure tancats... Per què sempre estic sol quan somio? Joan Cujan, 2021
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada