Sota la llum del crepuscle,
abocada al llindar d'una porta
una vaca observa impassible.
Pensa, si la parella d'humans,
que s'escolten i es miren,
són feliços, o la pell els enganya.
Dissortada vida, etern tràngol
que tu i jo ja hem viscut.
Mentre l'amor segueix lluny,
d'humitats alienes,
inabastable.
I lentament s'exhaureix el dia.
una vaca observa impassible.
Pensa, si la parella d'humans,
que s'escolten i es miren,
són feliços, o la pell els enganya.
Dissortada vida, etern tràngol
que tu i jo ja hem viscut.
Mentre l'amor segueix lluny,
d'humitats alienes,
inabastable.
I lentament s'exhaureix el dia.
Joan Cujan 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada