Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 6 d’octubre del 2020
TARDOR
A la bellesa, observació. A la boira, tocs d'irrealitat. A la brisa, una mica de nostàlgia. En mi, una lleugera melancolia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada