diumenge, 20 d’octubre de 2013

TIC-TAC




En la nostra limitada vida en el temps, aquest va modificant la nostra pròpia imatge, transformant-la fins a crear una en què ens costa reconèixer-nos, no sé si hi ha mons paral·lels en altres dimensions, però el fugaç temps passa inexorablement amb el seu monòton tic-tac, tic -tac. Però només quan entrem en fases de plaer o dolor comprenem la ductil flexibilitat del temps, les emocions el relantizan o acceleren sense que la nostra voluntat pugui impedir-ho, fins que un llunyà dia deixa de sonar el tic-tac i ens deslliurem de totes les preocupacions que ens provoca el pas dels dies.

Joan Cujan   2013