dissabte, 14 de gener de 2017

UN DIA COM AVUI NAIXERÀS POESIA


No cal que bufi el vent,
n'hi ha prou amb el càlid alè,
el suau frec dels llavis,
perquè flueixin les paraules,
i surin lliures en l'eternitat.

Encara no ets res,
potser no arribes a néixer,
ets només un infinit batibull
de pensaments fugissers,
madurant en l'èter de les idees.

L'únic que puc dir-te,
és que només existeixes
dins l'intens silenci
d'un llenguatge de la ment,
que vol fer-se paraula i vers.


Joan Cujan 2017