No cal que bufi el vent,
n'hi ha prou amb el càlid alè,
el suau frec dels llavis,
perquè flueixin les paraules,
i surin lliures en l'eternitat.
Encara no ets res,
potser no arribes a néixer,
ets només un infinit batibull
de pensaments fugissers,
madurant en l'èter de les idees.
L'únic que puc dir-te,
és que només existeixes
dins l'intens silenci
d'un llenguatge de la ment,
que vol fer-se paraula i vers.
Joan Cujan 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada