diumenge, 9 d’abril de 2017

SENSE LÍMITS



Si no et deixés volar,
reclouries els teus desitjos
al llindar dels desenganys,
impedint-te ser tu,
tu d'una altra manera.

Havia de deixar-te
obrir com una rosa,
aspirar la teva essència,
fins a engolir l'última espina.

Ultrapassar els darrers límits.

Els dies més vius ens esperen,
flairaran a primavera,
i a plàcida tarda de diumenge.

Les hores suren i callen.


Joan Cujan  2017



1 comentari:

Karma ha dit...

Coneixement carnal tardoral.
Preciós i amorós poema.