Si no et deixés volar,
reclouries els teus desitjos
al llindar dels desenganys,
impedint-te ser tu,
tu d'una altra manera.
Havia de deixar-te
obrir com una rosa,
aspirar la teva essència,
fins a engolir l'última espina.
Ultrapassar els darrers límits.
Els dies més vius ens esperen,
flairaran a primavera,
i a plàcida tarda de diumenge.
Les hores suren i callen.
Joan Cujan 2017
1 comentari:
Coneixement carnal tardoral.
Preciós i amorós poema.
Publica un comentari a l'entrada