....i desconsolat, t'arrapes al tronc d'aquest arbre que va ser,
i que és ara, escorça clivellada, somriure amarg....
cos nu del neguit turmentós.
Fils de sang et solquen el cor
i et sorprén la llum celestial
i a la claror de l'aurora, ja sec de llàgrimes,
nou, nu, sol només amb tu, emprens el camí vers l'infinit...
Karma Gual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada