Aquest matí en obrir la finestra
per deixar que entrés la llum,
t'has fet present en els tebis raigs
d'aquest sol d'hivern
que han acariciat el meu cos.
Té enyorat com mai ho había fet,
encara que només fos
amb les ganes del desig,
fins a tremolar de fred
per la teva absència.
Els meus pensaments estan atrapats,
allà, al raser del teu paisatge,
cau de tendres calideses,
on es fan realitat
tots els sols de primavera.
A fora el vent mou el fullatge,
entre records que es fan present,
impàvid observo el paisatge.
Joan Cujan 2017
Joan Cujan 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada