diumenge, 26 de febrer del 2012

ADVERSITAT: CAFÈ, OUS, PASTANAGA ?




Una filla es queixava al seu pare sobre la vida i es lamentava que les coses no li sortien bé.
No sabia com fer per seguir endavant ja que sentia defallir i es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar i lluitar, sense obtenir cap resultat.
Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
El seu pare, un xef de cuina, la va portar al lloc de treball.
Allà va prendre tres olles amb aigua i les va col·locar al foc.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint.
En una va col·locar pastanagues, en una altra va col·locar ous i en l'última va col·locar grans de cafè.
Les va deixar bullir.
Sense dir una paraula, només mirava i li somreia a la seva filla mentre esperava.
La filla esperava amb impaciència demanant que estaria fent el seu pare.
Als 20 minuts el pare va apagar el foc.
Va treure els ous i els va col·locar en un recipient, va treure les pastanagues i les va posar en un plat i finalment, va col·locar el cafè en un bol.
Mirant a la seva filla li va dir: Benvolguda Què veus?
"Ous, pastanagues i cafè" va ser la seva resposta.
La va fer acostar i li va demanar que toqués les pastanagues, ella ho va fer i va notar que estaven toves.
Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués, després de treure-li la closca, va observar que l'ou estava dur.
Després li va demanar que provés el cafè, ella va somriure mentre gaudia d'una exquisida tassa de la deliciosa beguda.
Sorpresa i intrigada la filla va preguntar: Què significa tot això, pare?
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat la mateixa adversitat: aigua bullint!
Només que havien reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua forta, dura; però després de passar per la prova s'havia fet tova i fàcil de desfer.
Els ous havien arribat a l'aigua fràgils, la closca fina protegia el seu interior líquid, però després d'estar a l'aigua bullint, s'havia endurit.
Els grans de cafè, però eren únics: després d'estar en aigua bullint, havien canviat l'aigua.
Quin dels tres elements ets tu? Quan els problemes truquen a la teva porta, com respons?
Li va preguntar a la seva filla.
Ets una pastanaga que sembla forta però quan la fatalitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable, amb un esperit fluid, però després d'una mort, una separació o un acomiadament s'ha tornat dur i inflexible?
Per fora et veus igual, però ets amargada i rígida, amb un esperit i un cor endurit?
O ets un gra de cafè?
El cafè canvia a l'aigua bullint, l'element que li causa dolor.
Quan l'aigua arriba al punt màxim d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor i aroma.
Tant de bo aconsegueixis ser com el gra de cafè, que quan les coses es posin malament, tu puguis reaccionar de forma positiva, sense deixar-te vèncer per les circumstàncies i facis que les coses al teu voltant ¡millorin!
Que davant l'adversitat existeixi sempre una llum que il·lumini el teu camí i el totes les persones que t'envolta.
Que puguis sempre escampar i irradiar amb la teva força, optimisme i alegria el "dolç aroma del cafè"
Perquè mai perdis aquesta olor agradable i inesgotablement que només tu saps transmetre als altres.

ANÒNIM



Una hija se quejaba con su padre acerca de la vida y se lamentaba de que las cosas no le salían bien.
No sabía como hacer para seguir adelante pues sentía desfallecer y se iba a dar por vencida.
Estaba cansada de luchar y luchar, sin obtener ningún resultado.
Parecía que cuando solucionaba un problema, aparecía otro.
Su padre, un chef de cocina, la llevó al lugar de trabajo.
Allí tomó tres ollas con agua y las colocó en el fuego.
Pronto el agua de las tres ollas estaba hirviendo.
En una colocó zanahorias, en otra colocó huevos y en la ultima colocó granos de café.
Las dejó hervir.
Sin decir una palabra, solo miraba y le sonreía a su hija mientras esperaba.
La hija esperó impacientemente, preguntándose que estaría haciendo su padre.
A los 20 minutos el padre apagó el fuego.
Sacó los huevos y los colocó en un recipiente, sacó las zanahorias y las puso en un plato y finalmente, colocó el café en un tazón.
Mirando a su hija le dijo: Querida ¿Qué ves?
“Huevos, zanahorias y café” fue su respuesta.
La hizo acercarse y le pidió que tocara las zanahorias, ella lo hizo y notó que estaban blandas.
Luego le pidió que tomara un huevo y lo rompiera, después de quitarle la cáscara, observó que el huevo estaba duro.
Luego le pidió que probara el café, ella sonrió mientras disfrutaba de una exquisita taza de la deliciosa bebida.
Sorprendida e intrigada la hija preguntó: ¿Qué significa todo esto, padre?
Él le explicó que los tres elementos habían enfrentado la misma adversidad: ¡agua hirviendo!
Sólo que habían reaccionado en forma diferente.
La zanahoria llegó al agua fuerte, dura; pero después de pasar por el agua hirviendo se había hecho blanda y fácil de deshacer.
Los huevos habían llegado al agua frágiles, su cáscara fina protegía su interior líquido; pero después de estar en el agua hirviendo, se había endurecido.
Los granos de café, sin embargo eran únicos: después de estar en agua hirviendo, habían cambiado el agua.
¿Cuál de los tres elementos eres tú? Cuando la adversidad llama a tu puerta, ¿Cómo respondes?
Le preguntó a su hija.
¿Eres una zanahoria que parece fuerte pero cuando la fatalidad y el dolor te tocan, te vuelves débil y pierdes tu fortaleza?
¿Eres un huevo, que comienza con un corazón maleable, con un espíritu fluido, pero después de una muerte, una separación o un despido se ha vuelto duro e inflexible?
Por fuera te ves igual, pero ¿eres amargada y rígida, con un espíritu y un corazón endurecido?
¿O eres un grano de café?
El café cambia al agua hirviendo, el elemento que le causa dolor.
Cuando el agua llega al punto máximo de ebullición el café alcanza su mejor sabor y aroma.
Ojalá logres ser como el grano de café, que cuando las cosas se pongan mal, tú puedas reaccionar en forma positiva, sin dejarte vencer por las circunstancias y hagas que las cosas a tu alrededor ¡mejoren!
Que ante la adversidad exista siempre una luz que ilumine tu camino y el todas las personas que te rodea.
Que puedas siempre esparcir e irradiar con tu fuerza, optimismo y alegría el “dulce aroma del café”
Para que nunca pierdas ese olor grato e inagotablemente que solo tú sabes transmitir a los demás.