dissabte, 18 de febrer de 2012

CADA DIA ÉS CARNAVAL





Cada vegada que em poso una màscara per tapar la meva realitat, fingint ser el que no sóc, fingint no ser el que sóc, ho faig per atraure la gent.

Després descobreixo que només atrec a altres emmascarats, allunyant als altres, a causa d'un destorb: la màscara. Ús la màscara per evitar que la gent vegi les meves debilitats, després descobreixo que en no veure la meva humanitat, els altres no em volen pel que sóc, sinó per la màscara.

Faig servir la màscara per preservar les meves amistats, després descobreixo que si perdo un amic per haver estat autèntic, realment no era amic meu, sinó de la màscara. Em poso una màscara per evitar ofendre a algú i ser diplomàtic, després descobreixo que allò que més ofèn les persones amb qui vull intimar, és la màscara.

Em poso una màscara, convençut que és el millor que puc fer per ser estimat. Després descobreixo la trista paradoxa: el que més desitjo aconseguir amb les meves màscares, és precisament el que impedeixo amb elles.

Gilbert Brenson - Foto: Juan Cujan 2012




"Cada vez que me pongo una máscara para tapar mi realidad, fingiendo ser lo que no soy, fingiendo no ser lo que soy, lo hago para atraer la gente.
Después descubro que sólo atraigo a otros enmascarados, alejando a los demás, debido a un estorbo: la máscara. Uso la máscara para evitar que la gente vea mis debilidades, luego descubro que al no ver mi humanidad, los demás no me quieren por lo que soy, sino por la máscara.
Uso la máscara para preservar mis amistades, luego descubro que si pierdo un amigo por haber sido auténtico, realmente no era amigo mío, sino de la máscara. Me pongo una máscara para evitar ofender a alguien y ser diplomático, luego descubro que aquello que más ofende a las personas con las que quiero intimar, es la máscara.
Me pongo una máscara, convencido de que es lo mejor que puedo hacer para ser amado. Después descubro la triste paradoja: lo que más deseo lograr con mis máscaras, es precisamente lo que impido con ellas. "