dimarts, 11 d’octubre del 2011

DESENCIS


DESENCIS
Els nostres passos ressonaven al carrer,
un vent humit sacsejava les branques
dels arbres i s'aturava, feia un fred gelat.
Em vaig quedar bocabadat en observar
com el meu alè es barrejava amb el seu
i prenia forma un núvol sense paraules.
Mentre es gelaven els nostres cors,
esmunyedís com els somnis,
el temps transcorria lentament.

Joan Cujan - Foto: Sebastian Januszevski