LA VERITAT MÀGICA DE LES ENFILADISSES

La veritat màgica de les enfiladisses,
en agitar-se les seves branques bressolades
per al suau vent del nord,
és rebel·lar-se desesperadament
a la propera mort que els espera,
iniciant un curt vol cap a la llibertat.

Joan Cujan  2019

PREPARANT ELS TITULARS

La direcció editorial preparant els titulars ... falta el telèfon vermell (Govern de l'Estat), on es reben les indicacions

Joan Cujan  2019

BELLESA EFÍMERA

Bellesa efímera, pervius només en la memòria...

Joan Cujan  2019

CATIFA NATURAL DE FULLES

Catifa natural de fulles, dipositades de forma casual pel vent, cromatisme de grocs, ocres i verds fruit dels canvis físics produïts pel pas del temps que altera la seva matèria física en període de descomposició. La fotografia s'ha fet sense alterar en cap cas la seva forma original, respectant la imatge inicial. Forma part dels jardins de Can Framis, hi ha centenars de racons semblants, canviants contínuament, de manera que fa d'aquesta imatge única i irrepetible...

Joan Cujan  2019

PARAULES BUIDES

La paraula

diu,

vine.

I se'n va,

lluny

i no torna.

El silenci,

retruny,

eixordador.

I se'n va,

l'amor

i no torna.

Joan Cujan 2019

TRES CADIRES BLAVES TUMBADES

Aproximació a una mateixa reflexió (punt de vista) des de tres perspectives diferents (cadires) i un sol espai de treball

Joan Cujan  2019

SOMNIS OFEGATS

Paraules buides,
somnis ofegats,
de mars en calma.

Joan Cujan  2019

AQUEST ÉS L'OR QUE MENGES

DANIELA ORTIZ - Aquest és l'or que menges - 2018-2019    (LA VIRREINA)

Plats de porcellana serigrafiats. Col·lecció MACBA

Sèrie formada per un conjunt de plats de porcellana amb serigrafia en els que apareixen diferents personatges iconogràfics que al·ludeixen a la violència colonial i als imaginaris de sang i mort que hi estan associats.

PEIX ABISSAL

Desterrat en aigües abissals,

s'amaga en la foscor impenetrable,

de les seves centelles de llum iridescent.

Joan Cujan  2019

S'ESTREMEIX LA NEU

Un sol fred d'hivern,

escalfa la muntanya,

s'estremeix la neu.

Joan Cujan  2019

AIXÒ ÉS ESTAR REALMENT NU

Qualsevol es treu la roba però no és fàcil obrir el teu cor, els teus pensaments, explicar el teu passat i mostrar la teva ànima. No a qualsevol li ensenyem el que realment som, el que ens fa mal, el que esperem, el que vam perdre i el que estimem. Això és estar realment nu. Denise Márquez

OCELL

Ocell amb el bec tancat, recolzat en una branca, amb una ala estesa, a punt de començar el vol, mirant cap a la dreta, fa fred i és de nit... jajaja Per als incrèduls, o poc avesats a interpretar abstraccions, acompanyo esquema a llapis de la idea ...   Joan Cujan  2019

LA SALA PROHIBIDA

LA SALA PROHIBIDA: L'exposició es dedica a reproduir l'àtic d'una casa que es va buidar recentment a Barcelona, i on el pare de la família que hi habitava havia prohibit l'entrada a tothom quan es va jubilar als anys 90. En morir ell, van esbotzar la porta i hi van trobar una cortina vermella darrere la qual hi havia tres maniquins nus i transformats, que donaven pas a una instal·lació de una sèrie de conjunts de nines 'barbie' i 'geyperman', moltes d'elles practicant actes sexuals, en petites peces mecanitzades accionades per manetes.que tant podia ser d'un artista com d'un pervertit. La Fundació Joan Brossa subratlla les referències no només a Brossa i la seva estima als autòmats, sinó també a l'objecte trobat de l'Art Trouvé, a l'Ready-Made de Duchamp i a l'Art Brut.

Una exposició diferent, una mirada indiscreta 

a la intimitat d'un pare de família i el seu món interior...   

Joan Cujan  2019  

M'APAGO

Sents un viu calfred
que no trigarà a apagar-se.
T'arrossega l'últim vestigi
de llunyanes brases.
Més enllà de tu,
allà a fora, la vida assetja.
Som solitaris llumins
a punt de ser encesos.

Joan Cujan 2019

RETRAT D'UNA DONA EN FLAMES

Una pel·lícula bella, sensible i emotiva, situada en una època en què les dones existien només per ser mirades, desitjades o menyspreades per als homes. Ens mostra amb gran subtilesa la intimitat de l'ànima femenina. Ens explica en un curt espai de temps (dies), l'enamorament d'una pintora i com la seva model (acabada de sortir d'un convent) descobreix l'amor a través de les seves mirades.
Al final, veiem com recordaran aquest enamorament, i el convertiran en una intensa memòria íntima, i que cap convenció social serà capaç de robar els moments de passió viscuts...

PARÀSITS

Parla d'una família molt pobra i d'una molt rica, i de com la pobra en un procés camaleònic tracta de convertir-se en la rica. Ens mostra com se senten els que són deixats al marge del sistema, i viuen desesperats per trobar la manera de tornar a integrar-se en la societat. I la condescendència amb què són tractats pels rics que els veuen com a éssers inferiors. 

Una de les millors pel·lícules que he vist aquest any...

JOKER

Arthur Fleck (Phoenix) viu en Gotham amb la seva mare, i la seva única motivació en la vida és fer riure a la gent. Actua fent de pallasso en petits treballs, però té problemes mentals que fan que la gent li vegi com una cosa rara. El seu gran somni és actuar com a còmic davant del públic, però una sèrie de tràgics esdeveniments li farà anar incrementant la seva ira contra una societat que l'ignora. (FILMAFFINITY)

Una pel·lícula que pertorba i commou, en la qual se'ns convida a estimar al "Monstre", ens mostra el buit que pot arribar a sentir algú a qui la societat rebutja. El millor l'enorme treball de Joaquim Phoenix, i una ambientació i banda sonora magistral. Imprescindible per als aficionats al cinema.

AHIR 18/10/2019

No són aquests bons dies,

per caure en el desassossec,

aquest gaudi fràgil de l'ànima,

on mòrbids pensaments,

com espesses boires d'èter,

reposen en somnis de llibertat.

Perquè l'ordre imposat,

cants de sirena,

d'oníriques falses promeses,

que ofereixen un món millor,

no ens empeny

cap a un profund abisme.

Ahir, vaig ser enlluernat

per milers de cuques de llum,

d'on emergeix una feble

esperança, que creix i creix

sense prejudicis d'amor o odi,

en un món en llibertat.

Joan Cujan  2019

ERA UNA TARDA COM LA D'AVUI

No he arribat a comprendre

per què vaig encallar-me en el mirall

dels teus ulls, de peix espantat.

Ni per què, anys després

m'entossudeixo 

a reflectir-hi la mirada.

Res s'entén, si ho aïllem

de l'amor que ens commou, 

que ens eclipsa, que ens ofega i ens salva.

Era una tarda com la d'avui....

Poema: Karma Gual

"PATRÁS" NI PA TOMAR IMPULSO

No em trobava, i en saber-me perduda,

tots els raconets de la meva ànima

ploraven vidres i espines.

Sentia el dolor al moll dels ossos

i es clavaven en el meu cos.

Aleshores vaig fer un pas enrere

per agafar impuls,

em disposava a recórrer

el passadís infinit de la por,

per no sentir més mal al cos.

I de sobte,

una veu ancestral, exclamà:

"Patrás ni pa tomar impulso!"

I esperançada

vaig despertar.

Poema: Njk

AQUEST POEMA NO ÉS UN POEMA

Aquest poema no és un poema...

i aquest poema no és meu...

ni és un poema de Brossa,

ni un poema de l'Espriu,

ni un poema de la Marçal,

ni un poema de Sylvia Plath,

ni un poema de Walt Withman,

ni un poema d'en Sabina,

ni un poema d'en Serrat,

ni de Verlaine, ni Rimbaud,

ni de Gabriela Mistral,

ni de la Juncà o la Carmen,

ni d'en Llorca o la Vinyet.

Els poemes no són de ningú,

els poemes no són res,

instants immortalitzats, 

que romanen muts i quiets,

si no hi ha qui els llegeix,

si no hi ha qui se'ls fa seus

si no hi ha qui els comparteix,

un poema oblidat, no és res,

un bell grapat de paraules,

oblidades... i res més.

-NJK- ningú

NÀUFRAC DEL DESTÍ

Vas recollir els teus trossos

per recompondre aquest buit que t'ofega,

per sortir fugint de tot el conegut.

La teva misèria encoratja l'adversitat,

estàs perdut a la deriva,

et sents sol entre la multitud.

Sents dolor, mai ho aconseguiràs,

hi ha moltes raons, per acabar aquí,

necessites trobar un motiu per viure

fins i tot per morir si t'ofegues.

Abraces tot el dolor del món

fins que ja no sents res,

un silenci etern t'aïlla

del brogit de les ones.

Joan Cujan  2019

TINC ELS ULLS CANSATS

Tinc els ulls cansats
de mirar l'horitzó
i no veure't venir...

Joan Cujan  2017

SOMIAR DESPERT

Amb la seda de la teva pell,

voldria fer-me un llençol,

i arraulit entre els seus plecs,

adormir-me, en les nits solitàries.

Joan Cujan  2019

L'AMISTAT SEGONS ARISTÒTIL

La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, li afegeix alegria a la vida. És la forma més lleugera però generalment la més sincera de ser posseït per Eros. Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els primers dos tipus d'amistat són accidentals i un tercer que és més intencional.

El primer és l'amistat d'utilitat. En aquest tipus d'amistat, les dues persones estan involucrades no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, sol desfer quan els beneficis s'esgoten.

El segon tipus d'amistat accidental és l'amistat basada en el plaer i aquesta és més comú entre els joves, quan el plaer està més a flor de pell. Sol passar entre amics que participen en activitats esportives, o que van a festes i beuen junts. Sol acabar quan el gust canvia o quan una persona madura i deixa de freqüentar aquest tipus d'activitats sensuals.

Les dues amistats accidentals són limitades i no encarnen del tot el que significa la paraula amic, que ve de la mateixa arrel que amor.

El tercer tipus d'amistat es compartir el que és bo i virtuós de la vida i no es té una raó de treure profit. Aquestes relacions solen durar tota vida, sempre que la persona tingui un cert nivell de bondat.

De la mateixa manera que encara que tots podem tenir parelles i altres. Són pocs els que tenen realment amistats en el veritable sentit de la paraula. Persones que no tenen empatia no poden tenir aquest tipus de relacions, ja que cal lliurar, servir i donar el nostre temps a l'altra persona. Aquestes són amistats veritablement íntimes i profundes; solen ser agradables i benèfiques, però això és el de menys. Aquestes amistats no tenen un perquè realment, com tot el que és veritablement bo i valuós existeixen per si mateixes, sense fins ulteriors.

Text resumit de Cultura inquieta (Els tres tipus d'amistat que existeixen)

EVELYN BENCICOVA

Tinc per costum anar a museus, és una forma d'escapar de la realitat, les obres allà exposades són font d'inspiració per a futurs treballs, observar-les atentament, permet submergir-te en detalls que t'aïllen de la realitat exterior.
Per afinitat personal tendeixo a l'abstracció, però hi ha als retrats del Renaixement Italià, un estudi sobre l'estat d'ànim i personalitat del personatge representat, que sempre han cridat poderosament la meva atenció.
Acabo de descobrir l'obra de la fotògrafa Evelyn Bencicova que conjumina aquestes dues passions, retrat renaixentista i fotografia. La seva forma d'apropar-se a la pintura clàssica amb la càmera, el tractament de la llum, tonalitat cromàtica i precisió tècnica, crea la il·lusió que les seves obres són pintura viva.

Joan Cujan  2019

BUIDOR

Un, dos
tres dits
erectes,
cerquen
els viaranys
del meu
sexe,
fins a
vessar-me,
per omplir
el buit
de la teva
absència.

Joan Cujan  2019

POTSER UN RAIG DE LLUM - SOROLLA

Sorolla - Madrid

Potser un raig de llum
de primaveres passades,
Il·luminin el camí
a noves pinzellades.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

ARRABASSADES PINZELLADES

Sorolla - Madrid

Arrabassades pinzellades
despullen de blanc el velam,
per omplir de llum i color la mirada.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

PALETA DE COLORS - SOROLLA

Sorolla - Madrid

Paleta de colors, llum.
Cel, núvols.
Mar, onades.
Platja, sorra.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

EN AQUESTA NIT D'ENYOR

En aquesta tarda de pluja,

et recordo, sense pensar-te,

habites en la meva memòria,

és bonic saber que existeixes.

En aquesta ciutat grisa,

de febles tempestes,

retrona el silenci

de la teva absència.

En aquesta nit d'enyor,

potser et retrobaré

en noves albades,

on el cel és més blau.

Joan Cujan - Madrid 2019